Cursa pel Cor de la Fageda

Confirmo que la Cursa pel Cor de La Fageda és una de les meves preferides.

Aquest any estrenaven nou recorregut i podies escollir entre 14 o 21kms (mitja Marató).

Encara no recuperat de les molèsties que portava arrossegant des d'abans de la Marató, i agreujades amb ella, vaig decidir per fer el recorregut llarg. Tot i no haver entrenat en mig mes, la cursa em va sortir prou bé. Dic això perquè del km 8 al 13, més o menys, em va començar a fer força mal la cama esquerra i pensava que no acabaria la cursa. A partir del 13 i fins el 18 em vaig començar a trobar millor i el dolor va desaparèixer. Quan pensava que tot anava bé, i faltaven tres kms pel final, em va tornar el mal de cama i aquesta vegada amb més força. Total, que vaig acabar com vaig poder. 

La cursa va ser força dura i el temps se'n va encarregar d'ajudar-hi. Vaig fer bona part del recorregut sota una intensa pluja i un ventet insistent que feia que et pelessis de fred. La veritat és que al final desitjava que s'acabés. Vaig sortir a la valenta, amb màniga curta, i això va acabar passant factura.

Tot i així, la cursa va ser genial. Els paisatges de la Fageda d'en Jordà, el poble de Santa Pau i els seus entorns.... I sobretot el tracte familiar rebut per la gent del Càmping La Fageda on ens vam quedar a fer nit.

Vaig fer un temps de 02:04:03, que no està malament per un mitja que no tenia massa desnivell ni dificultat. 76 de 148: Una posició força dolenta que podia haver millorat si no m'hagués perdut 500 metres on em devien passar força persones.

L'any que ve prometo tornar-hi peti qui peti.

Pendre'm un descancs per tornar-hi de nou i fer-ho millor.

Sembla que li trobi gust a tornar a cagar-la i m'ha tornat a passar lo de fa un any.

Després de la Marató de Barcelona i d'incansables entrenaments carretera amunt, carretera avall,  crec que s'ha acabat la meva etapa de córrer per asfalt. 

La veritat és que l'únic que m'aporta córrer per asfalt és lesionar-me cada cert temps. Mira, no deu ser lo meu o potser, com que sóc tant anàrquic a l'hora d'entrenar i no segueixo cap consell, m'acaba passant lo inevitable.

És molt trist i causa molta frustració veure com has de parar en un entrenament, després de 12kms pel mal que et fa la cama. Intentar arrencar de nou i acabar coixejant...

Doncs res, que tornaré a la muntanya. I és que és en aquest terreny on m'hi trobo més còmode i a on no em passa el que em passa quan menjo tants kms desagraïts que no em porten enlloc.

Ara, però, em prendré un meset de descans o, si més no, aniré més amb la calma. De moment no penso entrenar cap dia fins la Cursa pel Cor de la Fageda, i aquesta la faré amb tota la calma. Rotllo passeig. 

Després, miraré a veure amb quin estat arribo a final de mes i potser m'animo a fer el Duatló de Llers (17'5kms btt + 7 corrents). A partir de llavors, tornaré a entrenar i a veure què tal... 

La primera cursa que em vull prendre en serio és la Nocturna de Boadella, el 12 de maig, on intentaré arribar al 100%.

Aquests dies em centraré en el tema bici i també intentaré passar alguns dies per la piscina a nedar una miqueta, per començar a animar-me de cara els triatlons que tinc previstos fer aquest estiu. Això dels triatlons és a nivell popular (fàcils) i tinc ganes de fer-los per provar quelcom nou i sortir una mica de la rutina de les curses.

A veure com va tot plegat...

Salut!

Cursa Nocturna de les Bruixes de Llers

Ahir vaig córrer la meva segona cursa nocturna. En aquest cas a Llers, al costat de Figueres.

Van acompanyar-mi la Roser, la Maria i l'Ivan, que també hi va córrer.

La cursa consistia en dos recorreguts: Un d'11kms i un de 7. Nosaltres vam optar per la per fer la petita i anar a fons. Era per posar-nos a prova i la veritat és que la cosa em va sortir bé, potser millor del que em pensava i vaig quedar primer. Això, suposo que mai més em passarà. SI hagués fet el recorregut gran, calculo que hagués quedat entre el sisè i el vuitè, perquè quan quan es dividien les dues curses, anava darrera el cinquè de la gran.

Pel que fa la cursa, va ser molt ràpida, i tot i ser muntanya, hi havia molt poc desnivell. Tot i així, el recorregut era molt guapo ja que hi havia trams de corriols on havies d'anar a la guait de posar el peu on tocava i no caure. La putada és que em costava molt pillar la respiració i vaig passar-me tot el recorregut lluitant contra el "flato". Anava tant al límit que va haver-hi moments que pensava que punxaria. Al final vaig aguantar bé i no vaig patir gaire. Al dividir-se els recorreguts, vaig preguntar i em van dir que anava primer. Llavors ja vaig veure el poble i vaig girar el cap un moment per veure si venia algú. Em vaig adonar que tenia el segon a uns 30 metres i no vaig poder afluixar tal i com volia per no arribar mort. I res, a seguir fotent-li canya. La cursa acabava amb una recta d'uns 100 metres abans d'entrar al pavelló on hi havia l'arc d'arribada. Finalment vaig arribar primer, fet caldo i amb una suada històrica. 

La llàstima de tot plegat va ser que l'Ivan va arribar quart, cosa que em va saber molt de greu. Jo esperava que els dos pugéssim al podi :_(

Un cop acabada la cursa, dutxeta i a esperar el trofeu. Mentrestant em vaig fotre un entrepà de llom que portàvem de casa , i vaig estar parlant amb la gent que hi havia per allà. També vaig estar petant la xerrada amb en Llorenç, que em va dir per sortir a córrer per Girona. Així em posaré les piles de valent...

El temps que vaig fer el sabré quan pengin les classificacions. La participació va ser de 181 persones entre els dos recorreguts.

Felicito a l'organtizació. Tot genial!!