Ara que comencem setmana, faré una valoració del que vaig fer la setmana passada.
Puc dir que el primer tram de setmana va anar molt bé. Dilluns vaig estar tot el dia despert després de treballar dotze hores de nit. Vaig estar tot el dia fent cosetes per intentar no caure rendit. Al vespre vaig sortir amb la Roser a fer footing per la vall de Sant Daniel. 8kms al sac.
Dimarts ens vam llevar ben d'hora i vam pujar cap a Vallter per fer el Gra de Fajol (2.706m). Ens hi va acompanyar en Subi, un company de feina meu. En principi hi voliem anar dijous, però com que el dimarts era l'únic dia que marcava sol, vam decidir canviar-ho. Això sí, fotia un fred de collons. La pujada molt maca i a bon ritme. Vam trobar moltíssims isards i algunes marmotes. Un cop al cim, ens vam fer unes fotos i vam baixar una miqueta per esmorzar al darrera d'unes roques i així evitar el vent glaçat que bufava. Després voliem pujar al Bastiments, però vam decidir deixar-ho per un altre dia pel vent i el fred que feia. Així, doncs, vam decidir baixar i anar a veure el naixement del riu Ter.
Dimecres vaig fer una bona ruta de muntanya. Un bon entrenament pensant, ara sí, en les properes curses que m'esperen. Una volteta per les Gavarres, sortint de Girona i passant per Palol, Sant Miquel i Sant Daniel. 21kms.
Us deixo l'enllaç per si voleu veure la ruta
La segona part de la setmana va ser força horrorosa. Un passeig amb btt, dic un passeig perquè anava amb un noi que acaba de començar i em trencava el ritme cada dos per tres. Tot i fer 27kms, vam trigar la vida i miracles. És d'aquells dies que arribes a casa i et dóna la sensació de no haver fotut res. En fi, per oblidar.
Dissabte o diumenge tocava sortir a córrer de nou. Dissabte no vaig poder pel mal temps que va fer i per haver-me llevat a les cinc de la matinada i pujat fins a Bagà per veure la sortira de la Cavalls del Vent. A la tarda tenia actuació castellera a el Prat, tot i que al final es va fer al local d'assaig pel mal temps, després d'aquesta ja estava mort. Va ser arribar a casa mons pares i caure rendit en homenatge. Diumenge vaig anar a fer castells a Lleida, on vam fer la tripleta amb el 3 i 4 de 9 amb folre i el 5d8, acompanyat per un magnífic pilar de 6. No cal dir que tampoc vaig anar a córrer. El cap de setmana va ser prou estressant. Estava tant petat que em vaig quedar a dormir a Mataró.
Ahir, per acabar, sí que vaig sortir a córrer. Normalment mai vaig a córrer els dilluns que treballo, però el fet que m'hagués saltat els dies marcats i les ànsies d'anar-hi, em van fer decidir calçar-me les bambes i sortir a fer un vol. Vaig sortir des de la feina, a quarts de 7 de la tarda a descobrir uns camins amb un resultat prou bo. 11kms.
Si bé no vaig trobar la manera de no haver de creuar la perillosa NII pel mig per poder-me endinsar a les Gavarres, vaig descobrir un corriol que enllaça una pista per anar de Sant Daniel a Sant Miquel. Una altra manera, doncs, de pujar al Castell de Sant Miquel i alhora, una font d'inspiració per algun entrenament que faré la setmana que ve.
Destacar, també, que per fi torno a tenir el Garmin!!
Salut!
Si bé és cert que només volia sortir a descobrir uns camins pel voltants del castell de Sant Miquel i Celrà, he acabat fent una gran volta per un circuït on he combinat muntanya i carretera.
Quan he arribat a Celrà m'he dirigit a l'ajuntament on no m'han sabut dir res de les rutes amb btt (marcades) que passen pel poble. O sigui, o ets d'allà i t'ho coneixes o et fots. Per tant, no m'he volgut enredar per llocs que no coneixia i he anat seguint unes pistes que m'han portat cap a Sant Martí Vell per seguir tot el bosc que es va cremar aquest estiu i arribar a Riuràs i finalment a la Pera. Allà m'he parat a dinar perquè havia sortit a quarts de dotze i portava un entrepà per previsió.
Per acabar la setmana, ahir vaig sortir amb btt, fent un entrenament dels durs. Vaig pujar al santuari de la Mare de Déu dels Àngels des de Palol, per un camí ple de corriols, on provablement vaig haver de baixar de la bici una desena de vegades. La veritat és que se'm va fer força feixuc, però en arribar a els Àngels, les vistes de tota la província de Girona, van ser la millor recompensa a l'esforç. En total vaig fer dues horetes.
Dissabte o diumenge tocava sortir a córrer de nou. Dissabte no vaig poder pel mal temps que va fer i per haver-me llevat a les cinc de la matinada i pujat fins a Bagà per veure la sortira de la Cavalls del Vent. A la tarda tenia actuació castellera a el Prat, tot i que al final es va fer al local d'assaig pel mal temps, després d'aquesta ja estava mort. Va ser arribar a casa mons pares i caure rendit en homenatge. Diumenge vaig anar a fer castells a Lleida, on vam fer la tripleta amb el 3 i 4 de 9 amb folre i el 5d8, acompanyat per un magnífic pilar de 6. No cal dir que tampoc vaig anar a córrer. El cap de setmana va ser prou estressant. Estava tant petat que em vaig quedar a dormir a Mataró.
Només afegir que la setmana ha estat molt profitosa en el tema córrer. També vaig sortir amb bici el dimecres, però va esdevenir un fracàs perquè vaig punxar roda. Sort que va ser al tornar. Tot i així vaig haver de caminar un parell de kms ben bons fins arribar a la benzinera més propera i per posar aire i poder arribar al mecànic. Finalment vaig decidir canviar el pneumàtic ja que feia poc que havia tornat a punxar. Tot això em va passar perquè aquesta vegada no duia càmera de recanvi. Sort que no surto gaire lluny... A partir d'ara ja sé el que toca...
Em llevo havent dormit dues hores, em vesteixo amb el primer que trobo, em calço les bambes i me'n vaig cap al camp del Girona, d'on surt la Marxa de la Diada. La veritat és que era més cursa que no pas marxa. Com que el camp queda al costat de casa, em permeto el luxe de sortir 20 minuts abans i arribar just per fer la inscripció i començar a córrer.
Un circuït de 12 kms que em sabia de dalt a baix, ja que és per on he entrenat infinitat de vegades. Anada a Quart pel camí del Carrilet, tornada pel bosc de can Ferriol, camí del Carrilet i pujada a Palau, per acabar, de nou, al camp del Girona.
