Per qualsevol ciclista no deuen ser massa 4 hores i 50kms, però per mi, més corredor que no ciclista, és tot un rècord.
Si bé és cert que només volia sortir a descobrir uns camins pel voltants del castell de Sant Miquel i Celrà, he acabat fent una gran volta per un circuït on he combinat muntanya i carretera.
Si bé és cert que només volia sortir a descobrir uns camins pel voltants del castell de Sant Miquel i Celrà, he acabat fent una gran volta per un circuït on he combinat muntanya i carretera.
Quan he arribat a Celrà m'he dirigit a l'ajuntament on no m'han sabut dir res de les rutes amb btt (marcades) que passen pel poble. O sigui, o ets d'allà i t'ho coneixes o et fots. Per tant, no m'he volgut enredar per llocs que no coneixia i he anat seguint unes pistes que m'han portat cap a Sant Martí Vell per seguir tot el bosc que es va cremar aquest estiu i arribar a Riuràs i finalment a la Pera. Allà m'he parat a dinar perquè havia sortit a quarts de dotze i portava un entrepà per previsió.
Després de dinar he agafat la carretera de la Pera a Madremanya i un cop allà la carretera fins al Santuari dels Àngels. Cal destacar que he fet aquest tram de 1a categoria (ho he vist per Internet), famós per ser el plat fort d'una de les etapes de la Volta Ciclista a Catalunya. He de dir que és dur, però m'esperava quelcom molt pitjor per com en parla la gent. Només m'he hagut d'arremangar les mànigues i prendre'm-ho com un "anar-hi anant".
Finalment he fet una paradeta als Àngels per veure les vistes i he anat baixant pel camí normal fins a Girona enllaçant camins i corriols.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada