Després d'un seguit de desastres i de no poder anar a cap de les curses previstes en dos mesos, crec que me n'he adonat que vaig un pèl saturat.
Estic en una etapa en què córrer ja no em motiva tant com fa un any, quan em plantejava curses com si fos boig. Ara surto a córrer 10kms i ja en tinc prou. No necessito anar més enllà. No em sento obligat a córrer per un objectiu. M'agrada córrer, és clar, però moltes vegades em conformo en fer un manteniment per sentir-me bé en mi mateix.
Cal dir, també, que part de la culpa la té els meus horaris matadors. Sé que s'ha de fer un esforç, però treballant de nits de 20:00 a 08.00 set dies seguits, acabo completament destrossat i a vegades, si surto dos dies per setmana, puc donar gràcies a Déu.
Espero que aquesta situació canviï en un temps no molt llunyà, i amb una vida més organitzada pugui tornar a tenir temps per dedicar-me a l'esport com ho feia encara no fa dos anys.
Dit això, voldria comentar una idea que fa massa temps que em passa pel cap. Dic massa perquè per mi s'ha convertit en un somni. Tinc moltes ganes d'iniciar-me en la bicicleta de carretera i crec que falta molt poc perquè això esdevingui realitat. Crec que ara és el moment. Crec que ara que començo a afluixar per una banda, aquest nou esport pot aportar-me un extra molt important de motivació.
Sempre m'he imaginat lo guapo que seria anar per les carreteres del Pla de l'Estany. També poder pujar a Els Àngels i donar tota la volta per Madremanya i Celrà. Baixar a Mataró o pujar a Colera sense gastar un puto duro en combustible i fer kms sense parar. No sé, palles mentals que crec que ja toquen.
Amb la btt m'ho passo força bé, però sovint no sé on anar, repeteixo els camins de sempre i a la muntanya no hi ha indicadors per situar-me i poder arribar allà on vull. Clar que la bellesa de la muntanya no la trobes a la carretera, però jo no vull una bicicleta per anar per l'NII pendent de quants cotxes i camions estan apunt d'atropellar-me. Hi ha milers de carreteres secundàries extraordinàries.
Ja amb anterioritat he tingut el plaer de provar aquesta disciplina i sé els perills que comporta, però bé, com tots els esports...
Res més, de moment alguna cursa de muntanya en ment però cap cosa confirmada i més tenint en compte els últims esdeveniments. Passo de cardar el pena i omplir un calendari que després no compleixo.
En resum: VISCA L'ESPORT!! hahaha!
Salut!!
