Només afegir que la setmana ha estat molt profitosa en el tema córrer. També vaig sortir amb bici el dimecres, però va esdevenir un fracàs perquè vaig punxar roda. Sort que va ser al tornar. Tot i així vaig haver de caminar un parell de kms ben bons fins arribar a la benzinera més propera i per posar aire i poder arribar al mecànic. Finalment vaig decidir canviar el pneumàtic ja que feia poc que havia tornat a punxar. Tot això em va passar perquè aquesta vegada no duia càmera de recanvi. Sort que no surto gaire lluny... A partir d'ara ja sé el que toca...
Aquí teniu la crònica de la Cursa de Montjuïc:
Avui hem anat a córrer la 1a Cursa del de Montjuïc de Girona en motiu de la festa major del barri. Una cursa de muntanya que prometia molt i que no ha decebut les nostres expectatives.
La cursa ha començat a les nou del matí del costat del castell de Montjuïc. Després d'un tros d'asfalt per sortir del barri, agafem el primer corriol per baixar a la vall de Sant Daniel, que seria el punt més baix de tot el recorregut sobre el km 2. A partir d'aquí hem anat fent una pujada força suau, en sentit Campdorà, fins agafar la cirereta de recorregut: una rampa d'infart. Una rampa d'aquelles de caminar. No hi havia ni cristu que s'atrevís amb ella. Dels 180 metres als 340 aprox, en poc més d'un km pelat. Pel que hem sentit, d'un 20% aproximadament. Ja a tocar de la part més alta del recorregut, fem un tros de puja i baixa força insignificant i ara sí, última pujada i arribem al castell de Sant Miquel amb unes vistes espectaculars del Baix Empordà, el Gironès i les muntanyes de la Selva i el Pirineu a la llunyania. Un cop al castell, ja estàvem a mig camí i pràcticament ens quedava un circuït de baixada per corriols que en alguns trams es convertien en baixades força perilloses. Perfecte per baixar a tope, això sí, sense treure l'ull de terra en cap moment. Tot molt guapo pel mig del bosc i algun tram de pista per aquells que tiren més per pla. Però pràcticament tota la baixada era corriols i camins ben estrets. Quan ja érem a baix de tot, a Sant Daniel, quedava repetir el primer tram de baixada, aquest cop per pujar, de nou, al barri de Montjuïc i encarar la recta final. Aquí és on començaven a fallar les forces si havies fet la cursa a tope. El tros final de carretera asfaltada ha sigut una mica matador i s'ha fet llarg. De totes maneres, s'ha d'entendre que la muntanya s'ha d'anar a buscar i no apareix per art de màgia després de la primera cantonada.
Un cop hem acabat la cursa, podies degustar un refresc i un bon entrepà. Molta varietat: Formatge, pernil salat, fuet, salsitxes, frankfurt... vaja, que podies escollir. També ens han donat una samarreta bastant guapa, d'un groc força cridaner, perfecte per sortir a córrer i que et puguin veure ara que comença a fer-se fosc força d'hora.
L'ambient ha estat genial i hem estat xerrant amb força gent. També hem conegut el noi que ha dissenyat el circuït i ens ha explicat que s'han sorprès de la gent que ha participat a la cursa. Esperaven una cinquantena de corredors i finalment han sigut 107.
Pel que fa al paper de l'equip, o sigui, el que hem fet nosaltres, ha sigut bastant destacable. Jo he esgarrapat un 13è lloc. Ho he donat totíssim, ho he patit molt. Al límit. La Roser ha arribat més tard, no sabem marques ni res perquè no portàvem rellotge, però vaja, també s'ho ha currat molt.
L'any que ve, si ens va bé pel tema del curro, la tornem a fer sí o sí. Ens ha encantat.
Felicitem a l'organització sense cap mena de dubte i sobretot al Gerard per haver-nos passat la info de la cursa i tot plegat.
Salut!
-Cal dir que estic molt content perquè he estat preparant aquesta cursa i, per les meves possibilitats, he fet un molt bon resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada