Diumenge vaig córrer la Marató de Barcelona per tercer any consecutiu. Tot un clàssic en el meu calendari de curses.
Aquest any arribava sense haver fet cap entrenament seriós per asfalt. Només vaig córrer la Mitja del Pla de l'Estany i així per pla, un parell de sortidetes per la Ruta del Carrilet entre Girona i Quart. Però mai vaig passar dels 15kms.
Així, doncs, he pogut veure que entrenant per muntanya, puc fer la Marató sense cap problema. Si bé és cert que llavors em trobaré un terreny al que no estic acostumat, la faré però sense aspirar a una bona marca. Tampoc és el que busco, doncs el meu principal objectiu és anar a gaudir de l'autèntic ambient maratonià.
Pel que fa a la cursa, vaig sortir al calaix d'entre 3:45h i 4:00h. Vaig córrer amb en Sergi de Parets fins el km 25 i després vaig continuar el meu ritme que va ser constant durant tota la cursa. Anava clavant els kms força iguals i en cap moment vaig notar cap símptoma d'esgotament. Total, que en cap de les maratons se m'ha aparegut el famós mur. Potser és cert que la prudència i el fet d'anar amb la calma, hi han ajudat. Suposo que si intentés fer una marca de 3:30:00 ja seria una altra cosa...
El recorregut va variar una mica respecte l'edició anterior, però fet i fotut ja me'l sabia de memòria. Aquest any no hi va haver cap tros que se'm fes feixuc, com podria ser la zona de la Gran Via i Rambla Prim. La mitja marató va ser un pur tràmit i de seguida vaig cremar els kms fins trobar-me al 30, que és on poden començar els problemes. El tram del Fòrum fins les Torres Mapfre va passar volant, i no va ser fins a al Parc de la Ciutadella on vaig començar a notar que tenia les cames carregades. A partir d'Arc de Triomf vaig comptar amb l'ajuda d'en Jaume de Vilanova que em va acompanyar fins el km 41. Va ser de gran ajuda. Sempre serveix de motivació tenir una distracció els últims kms i sobretot la fatídica pujada del Paral·lel. Finalment encarava Maria Cristina i creuava la meta amb un temps de 3:58:06 amb una mitjana de 05:38 el km.
Molt content del resultat de la cursa, conscient de les possibilitats dels meus entrenaments i els meus horaris de treball. És el que hi ha i de moment no puc anar a més.
Orgullós de tornar a ser maratonià, ja penso en l'edició de l'any vinent.
De moment, toca recuperar i entrenar per la Romànic Extrem de la Vall de Bianya del proper 7 d'abril. Una altra marató, però en aquest cas de muntanya.
No voldria acabar sense donar les gràcies a tota la gent que va vindre a animar. Mercè, Marta, Roser V, Martí, Naira, Joan, Tere, Guillem, Gerard, Montse, Pep, Jan, moltes gràcies!! I també al company de kms, en Sergi Clos, en Jaume de Vilanova pel suport al tram final i especialmen a la Roser. Sense vosaltres no seria el mateix.
Felicitats també als nous maratonians, en Nil i l'Albert Batlle.
Salut!
He quedat 30 de 163 amb un temps de 01:05:10. 
.jpg)
