Avui plou i el paisatge està genial. Pujant a Sant Miquel em trobo els camins relliscosos i plens de colors de la pròpia natura. No puc evitar parar i fotografiar les instantànies que vull compartir amb la gent que llegeixi el bloc.
És un dia d'aquells que et lleves i necessites córrer. Un dia d'aquells que mires per la finestra i veus que no ha sortit el sol, que fa mal temps i que saps que si surts gaudiràs d'uns camins on pràcticament només hi seràs tu.
Tornant cap a casa, passant pel Barri Vell, sé que avui serà un gran dia. Potser perquè tinc un bon pla, però sobretot perquè la sortida ha anat de conya. Finalment, quan arribo a casa em trobo una sorpresa: La Roser m'ha preparat unes torrades amb melmelada i un cafè amb llet: He triomfat!!
Salut!
