Primera sortida amb cara i ulls en bici de carretera: Girona-Palamós-Girona
El primer tram va el vaig fer per Llagostera i Romanyà de la Selva (44,6km) i la tornada per Calonge (per la Ganga), la Bisbal i Cassà de la Selva (57,7km).
Així, doncs, van ser 102,3km de volta circular de la ruta Girona-Palamós-Girona que vaig anar improvisant al llarg de les 4 hores de pedalada.
La ruta no va presentar gran dificultat i podríem dir que la part més dura va ser el tram de la Bisbal a Cassà on la pujada a Santa Pellaia se'm va fer bastant eterna. Santa Pellaia era el punt més alt del recorregut amb una alçada de 370mts. La veritat és que volia passar pels Àngels, però vaig voler descobrir una nova ruta i vaig acabar tirant per aquí un cop arribat a Sant Sadurní de l'Heura, en comptes de trencar cap a Monells.
Aquesta sortida em serveix per fer-me una idea de cara a properes aventures. He pogut tastar els primers desnivells i les primeres rampes. Fins ara havia fet quatre sortidetes per pla o amb poca dificultat i amb unes distàncies d'uns 50kms cadascuna.
També he pogut posar la bici a prova i veure que tira de puta mare. El canvi de pinyons em va fer una mica el burro, però lo típic de no estar ben ajustat.
Com a anècdota, dir que vaig punxar dues vegades a l'arribar a Girona i sort que va ser a menys de mig km de casa. Vaig canviar la càmera i al cap de 50mts vaig tornar a punxar. Suposo que deu haver-hi una punxa al pneumàtic. En fi...
Deixo el recorregut en dos enllaços:
Girona-Palamós (1a part)
Palamós-Girona (2a part)
Salut!!
Avui, després de quasi tres mesos, he tornat a participar en una cursa.
Vam arribar ahir a vespre amb la furgo i ens vam instal·lar a l'entrada del poble, en una zona d'autocaravanes i furgos. La veritat és que s'hi estava molt tranquil i vam poder dormir de conya ja que no hi havia cap tipus d'il·luminació.
Avui ens hem llevat una horeta i mitja abans, sobrats de temps, hem esmozat i hem anat cap a buscar el pavelló que estava a l'altre costat del poble. El que mola d'anar amb furgo és que no has de matinar i pots aprofitar per fer turisme i dormir allà on vulguis. Un cop al pavelló, el de sempre: Anar a buscar els dorsals i fer una mica d'escalfament.
Avui, però, he tingut la sorpresa de trobar-me gent que no m'esperava. Només arribar ens hem trobat al Paco Vera i després en David Alsina. Més tard, en Dani i la Raquel. Dic que "no m'esperava", però de fet no era d'estranyar ja que no viuen excessivament lluny.
La cursa, de 13 kms, ha sigut rapidíssima. El punt més alt era al Puig Coronador, on es troba l'ermita del Sagrat Cor. La part més dura de la cursa era fins aquesta ermita que estava situada al km 5,5. Llavors venia una baixada fins a arribar a Sant Fruitós, cap al km 8, una pujada d'un km i mig i la resta baixada per corriols i pista final fins al poble. El recorregut era súper guapo i resulta que hi havia unes vistes espectaculars des del Puig Coronador, que jo no he vist perquè anava tan flipat que no hi he estat atent.
Ja al pavelló i amb la cursa finalitzada, m'he fotut un esmorzar de campió. Donaven pa amb tomàquet i una botifarra boníssima i un gran assortit de coques. La veritat és que he sortit d'allà a punt de rebentar i el córrer no m'ha servit de res. Bé, m'ho he passat de conya e!!
Pel que fa la marca personal, he quedat 45 de 167 participants i he fet un temps de 1:11:17
Només em queda felicitar a l'organització per tot plegat i per aquesta primera edició de la cursa. Per cert, han dit que l'any que ve provablement facin mitja marató.
Salut i camp!
