dilluns, 6 de maig del 2013

Marxa Sua la gota d'Aiguaviva i quelcom més

Bona setmana per ser setmana de treball.
Dimecres vaig fer 12kms tot descobrint un nou recorregut pels voltants de Palol d'Onyar. Un parell de corriols nous força exigents que em serviran per fer variacions quan surti a córrer pels voltants de la feina. Fins ara tot era força monòton i havia de pujar cap a Sant Miquel per fer quelcom interessant. Així que no caldrà anar tant lluny. A l'estiu m'anirà de conya perquè fent 10-12kms podré rebentar-me de debò.
Divendres vaig fer una voltera amb btt per Girona, Sant Miquel i Palol, per acabar a la feina i entrar a treballar. 
Finalment la setmana l'he acabat amb una cirereta inesperada. He fet una cursa d'empalmada. Si bé havia mirat l'opció de fer la Mitja de Girona, que no em motivava gaire i apart havia fet tard per inscriure'm, vaig optar per fer la Marxa Popular Sua la gota d'Aiguaviva. Així que em vaig permetre el luxe de plegar una hora abans, a les 07:00, i anar a Aiguaviva a fer aquesta marxa, que es podia fer com volguessis: Caminant, corrents, en bici... 
Un recorregut força atractiu pels boscos d'Aiguaviva i Vilablareix que transcorria per pista en un la seva immensa majoria. L'únic que no em va agradar va ser el tram asfaltat de l'esglèsia de Vilablareix fins l'encreuament a Sant Roc. Va ser un km de pujada matador i desagraït. Però bé, la resta perfecte. 
La sortida de la marxa era lliure. Més o menys de 07:30 a 08:00. Jo vaig sortir a les 08:50 i vaig anar passant a tothom. Diria que el 80% dels participants la feia caminant. Sobre el km 4 vaig passar la última persona, un corredor, i a partir d'aquí vaig anar completament sol i quan vaig arribar no hi havia ni mitja dotzena de persones que havien fet el recorregut petit, de 8 kms.
En resum: No era una cursa de muntanya ni res que se li assemblés i el desnivell era molt suau. Es podia fer fundint-la i suar-la, com el nom de la marxa indica.
Per 6€ una samarreta i un entrepà de botifarra d'una qualitat excel·lent. En serio. I uns porrons de vi per fer-ho més autèntic. Felicito a la organització per fer-ho tot tant senzill i alhora tant atractiu. Aquestes curses, marxes o com vulguis dir-li, són les que m'agraden. Lluny de massificacions i lluny que costar-te 20€ per una ampolleta d'aigua i una samarreta d'una qualitat insultant.
Aquesta setmana m'ha servit com a prèvia de la Cursa pel Cor de la Fageda, que correré el proper dissabte i que en aquesta edició endureix i allarga el seu recorregut fins els 24kms. Aquest any la corro per tercera vegada. Només m'he saltat la primera edició. És una  de les meves curses preferides. Enguany, però, la faré més amb la calma ja que no arribo al 100% i no he fet uns entrenaments específics per aquesta distància i recorregut. També he de tenir en compte que vinc de dues maratons en un mes i mig i d'un descans de quasi tres setmanes sense fotre brot.
Apa!, res més.

Salut i gas!!


2 comentaris:

  1. Joel, baixa a Terres de l'Ebre a fer una cursa de les bones!! Dinar per tu i la Roser, recorreguts exigents i feréstecs com el terrenu, cerveses infinites al acabar i pique amb els germans Torres (tant al correr, com al endrepà, com (i sobretot) al beure!!).

    ResponElimina
  2. Lo de la cursa haurà després de l'estiu, ja que ho tinc complicat pels caps de setmana que treballo. Lo de la visita, serà abans, segur :)

    ResponElimina