Un parell d'apunts:

Hola de nou.
Després de forces dies sense escriure, resumiré una mica tot plegat.
Primer de tot, dir-vos que el dia 10 de juny, la Roser i jo vam córrer la Marxa Popular de Montilivi de Girona. La cursa va comptar amb 100 corredors i 20 caminaires. Jo vaig esgarrapar una 20a posició en una cursa dura, amb pujades i baixades asfaltades on va predominar la calor i la xafogor.
La Roser, per sorpresa de tots, dic tots perquè la Laia, ma germana, ens va venir a animar, va quedar 3ra en dones i primera del barri ja que Montilivi és on vivim i aquesta vegada corríem a casa.
Així doncs, es va endur una merescudíssima copa com a trofeu. Després ho vam celebrar amb la resta de la gent de Mataró que va pujar a dinar i a la festa del barri.

Per altra banda, la setmana passada vaig treballar (faig setmana sí/no a 12 hores el dia) i m'he hagut de programar molt bé els entrenaments. De fet, entrenar em suposa una autèntica bogeria i m'ho he de combinar de tal manera que surto de casa, corro o "vai" en bici, i arribo a la feina per dutxar-me i començar a treballar. Amb tot això, he de portar els tapers amb el menjar el dia anterior. O sigui, pasta o arròs, que això aguanta uns dies.
En fi, que surto un parell de dies, dijous i dissabte o diumenge per fer una mica de manteniment i arribar prou bé la setmana que tinc festa per llavors fotre-li canya de nou.

I per acabar, voldria denunciar l'estat amb el que em trobo alguns camins per on passo quan vaig a córrer. Sabem que de guarros i fills de puta n'és ple arreu, però això s'eccentua i es fa més visible quan passo pels voltants dels barris de la Font de la Pòlvora i Vila-Roja. No cal dir quin tipus de gent viu per aquella zona.
Us deixo una foto que vaig fer el diumenge passat:

Senzillament, mataria (de debó) la gent que llença merda al bosc. Ni treballs de neteja, ni res. Simplement la mort.

Res més. Salut a tothom!!

La millor foto!!

Em fa especial il·lusió compartir aquesta foto del Duatló del Castell de Sant Ferran de Figueres, on sortim la Roser i jo donan-t'ho tot: Jo amb la bici i ella amb la corrent amb la càmera a la mà i animant-me al mateix moment.

La foto és genial i no està preparada. La vàrem trobar mirant àlbums per Internet.

Salut!!

Duatló del Castell de Sant Ferran - Figueres

Ahir vaig fer el meu primer duatló. Va ser al Castell de Sant de Figueres. El recorregut constava d'uns 6kms corrents, 10 en bici (btt) i 2'5 més corrents.

Vaig arribar amb una hora abans per tenir temps a deixar la bici als boxs, i tenir-ho tot ben preparat. La veritat és que em venia de nou i anava equipat només per córrer. Vull dir que no portava cap mallot especial per l'ocasió i tampoc em vaig posar el culot tot i portar-lo a la motxilla. Vaig pensar que per 10 kms amb bici no calia. La veritat és que després no el vaig trobar a faltar.

Vaig començar la cursa potser massa cap a la part del darrera per la desconeixença al ser una prova nova per mi. Això va fer que no parés d'avançar gent fins a trobar el meu lloc. La primera part se'm va fer eterna. Els kms no estàven marcats i no portava rellotge. Bé, si que en portava, però la bateria estava pràcticament buida tot i haver estat un dia sencer carregant-se. El GARMIN DE MERDA, va a tornar a fallar (com sempre). 

A l'hora d'agafar la bici, com que anava força afogat, ja que fotia una calor de collons i per la part del fossat del castell no hi passava ni un bri d'aire (ja em va avisar en Llorenç), vaig decidir pendre'm-ho amb la calma. Vaig posar-me les sabates amb la calma i vaig fer un bon glop d'aigua. Allà em van passar una desena de persones, que després tornaria a passar-les jo, aprofitant les zones planes i fotent-li canya de nou. Les parts més tècniques del circuït de bici, doncs al meu estil de "cagat de por. Les baixades un autèntic fracàs i les pujades per corriol, un altre fracàs. Tot i així m'ho vaig passar molt bé. Resumint: Canya als trossos amples i cagarrines als trosssos tècnics.

Per fi tornava tornar a córrer! Un pur tràmit de 2'5kms. Volta als fossats del castell sense gaire misteri. Intentar guanyar posicions i recuperar tot lo perdut del tram amb bici.

Amb un temps d'1:12:21, i el lloc 29 de 66, em dono més que per satisfet. El meu objectiu era baixar de mitja taula i així ha sigut.

Com bé pensava, allà es veu qui tira més amb una o altra disciplina, i la bici no és lo meu. Tot i que m'agrada e!! Ja no parlem del dia que faci un triatló. Asseguro quedar últim en natació.

L'ambient com sempre, genial :)  Vam estar per allà parlant amb la gent, ens vam trobar en Llorenç i altres habituals de les curses de l'Alt Empordà, i també amb en Nil que ahir, rarament, feia de reporter gràfic.

Salut!!

Cursa Nocturna l'Emboscada de Boadella

La Cursa Nocturna l'Emboscada de Boadella va ser una de les curses que millor he corregut ens els últims mesos.

Lluny del que m'esperava, em vaig trobar molt bé durant tot el recorregut. No vaig notar cap molèstia. 

Suposo que vaig fer un bon plantejament i vaig començar pensant amb el cap. De menys a més i anar a apretant a mesura que les sensacions m'ho permetien.

El recorregut va ser genial. Per mi, perfecte. Un primer tram d'uns 3kms plans que anaven de Boadella a Les Escaules resseguint el riu per un camí de sorra amb algunes rampes de fusta força divertides. Un cop a Les Escaules, travessaves el poble pel carrer principal i feies una pista forestal de tres kms de pujada d'aquells de posar la reductora i anar fent. No era de gran dificultat però era insistent. Un cop a dalt, un últim kms i mig de baixada dividit per un tros curt de pista i un corriol d'infart on havies d'anar molt atent per no caure i fer-te mal. Allà vaig baixar el ritme perquè no podia baixar a sac. Era perillós de debò. Tothom va coincidir en dir el mateix.

Resumint el que va ser el recorregut petit (7'5kms): Pla+pujada+baixada: Perfecte per no trencar gaire el ritme. 

Vaig esgarrapar un segon lloc en una cursa amb molt poca participació (diria que mig centenar de corredors entre els dos recorreguts). 

L'ambient molt bo i familiar. Em vaig trobar amb força gent que vaig coneixent per aquestes terres. Realment, les curses que es fan a l'Alt Empordà són les que més m'agraden.

D'altra banda, em va saber greu que l'Ivan ho passés tant malament i és que la febrada dels dies anteriors li va passar factura. La propera, la claves!! 

Agraïment especial per la Sonia (la millor animadora) i la gent de Diversport. ELS ENTREPANS MOLT TOUS!! hahaha!

Propera prova: Duatló del Castell de Sant Ferran - Figueres :)  

Un vídeo que em va fer la Roser:
http://www.youtube.com/watch?v=PoOyT-w63K4

A punt per Boadella!!

Finalment, un dia abans de la cursa, m'he inscrit a la Nocturna de Boadella.

Sabia que no tancaven inscripcions fins a última hora i he deixat passar el temps i anar veient com anaven els entrenaments i la meva recuperació. Total: Un fracàs.

Vaig sortir a córrer el dilluns amb el resultat d'haver de parar als 3kms per mal a l'engonal. Així que, com ja portava fent des de fa un meset ben bo, vaig deixar el córrer i m'he dedicat a anar en bici amb uns resultats més que bons i sense notar cap molèstia. És cert que durant aquest mes i mig he sortit a córrer algun dia, inclús he fet alguna cursa, però tot ha sigut poqueta cosa.

Amb la btt he disfrutat molt i m'he tret aquella mala hòstia d'estar dies sense fer esport. Pels voltants de Girona hi ha unes rutes guapíssimes. Anant per les Gavarres descobreixes llocs com el Santuari dels Àngels o el Castell de Sant Miquel. Una passada!! I uns corriols d'infart o ja m'hi he deixat una roda!! 

Total, com deia: Demà correré la Cursa Nocturna de Boadella. Hi pujarem amb la Roser i allà ens trobarem l'Ivan i companyia. Ens quedarem a Les Escaules. Segur que ens ho passarem genial!! Quines ganes!!

La cursa anirà com Déu vulgui. Intentaré apretar al màxim i si rebento, mala sort. Aquesta era una cursa clau del meu calendari, on volia intentar arribar al màxim de les meves possibilitats i pujar al podi. No crec que faci gran cosa, tot i que no descarto res... En tot cas m'he apuntat a la cursa petita, de 7'5kms, perquè com ja he dit, no estic en la meva millor forma pel que fa al córrer.

Salut i força al canut!!

Cursa de Muntanya de Santa Coloma de Queralt

Segon any que corro aquesta cursa i no puc tenir més que bones paraules. De fet, és una de les meves curses preferides.
Aquest any també m'hi acompanyava la Roser i no pas per animar-me. Ella també va córrer!
Jo vaig fer una cursa al màxim de les meves possibilitats i vaig acabar els 14kms amb un temps d'1:12:09 i una mitja de 5:10 el km. No va estar gens malament tenint en compte que hi anava d'empalmada, ja que no havia aconseguit dormir després de 7 nits consecutives treballant.
Així, doncs, vaig esgarrapar el lloc 26 d'entre 130 corredors i corredores.
El terreny de la cursa ja el coneixia, però aquest any tenia trams més perillosos per culpa del fang. Un recorregut ple de tobogans amb un desnivell bastant suau per ser una cursa de muntanya. Tot i així, hi havia força corriols i trams boscosos.
Vaig agafar la primera dona com a punt de referència i em va fer de llebre pràcticament tota la segona part del recorregut.

Després de la cursa vam anar a Vimbodí a acabar de passar el cap de setmana amb els Punsola Vidal :)  Un cap de setmana genial!!

A destacar que no vam pagar cap peatge, tot sumant-nos a la campanya #novullpagar!

Salut!!

Cursa pel Cor de la Fageda

Confirmo que la Cursa pel Cor de La Fageda és una de les meves preferides.

Aquest any estrenaven nou recorregut i podies escollir entre 14 o 21kms (mitja Marató).

Encara no recuperat de les molèsties que portava arrossegant des d'abans de la Marató, i agreujades amb ella, vaig decidir per fer el recorregut llarg. Tot i no haver entrenat en mig mes, la cursa em va sortir prou bé. Dic això perquè del km 8 al 13, més o menys, em va començar a fer força mal la cama esquerra i pensava que no acabaria la cursa. A partir del 13 i fins el 18 em vaig començar a trobar millor i el dolor va desaparèixer. Quan pensava que tot anava bé, i faltaven tres kms pel final, em va tornar el mal de cama i aquesta vegada amb més força. Total, que vaig acabar com vaig poder. 

La cursa va ser força dura i el temps se'n va encarregar d'ajudar-hi. Vaig fer bona part del recorregut sota una intensa pluja i un ventet insistent que feia que et pelessis de fred. La veritat és que al final desitjava que s'acabés. Vaig sortir a la valenta, amb màniga curta, i això va acabar passant factura.

Tot i així, la cursa va ser genial. Els paisatges de la Fageda d'en Jordà, el poble de Santa Pau i els seus entorns.... I sobretot el tracte familiar rebut per la gent del Càmping La Fageda on ens vam quedar a fer nit.

Vaig fer un temps de 02:04:03, que no està malament per un mitja que no tenia massa desnivell ni dificultat. 76 de 148: Una posició força dolenta que podia haver millorat si no m'hagués perdut 500 metres on em devien passar força persones.

L'any que ve prometo tornar-hi peti qui peti.