Ahir vaig fer el meu primer duatló. Va ser al Castell de Sant de Figueres. El recorregut constava d'uns 6kms corrents, 10 en bici (btt) i 2'5 més corrents.
Vaig arribar amb una hora abans per tenir temps a deixar la bici als boxs, i tenir-ho tot ben preparat. La veritat és que em venia de nou i anava equipat només per córrer. Vull dir que no portava cap mallot especial per l'ocasió i tampoc em vaig posar el culot tot i portar-lo a la motxilla. Vaig pensar que per 10 kms amb bici no calia. La veritat és que després no el vaig trobar a faltar.
Vaig començar la cursa potser massa cap a la part del darrera per la desconeixença al ser una prova nova per mi. Això va fer que no parés d'avançar gent fins a trobar el meu lloc. La primera part se'm va fer eterna. Els kms no estàven marcats i no portava rellotge. Bé, si que en portava, però la bateria estava pràcticament buida tot i haver estat un dia sencer carregant-se. El GARMIN DE MERDA, va a tornar a fallar (com sempre).
A l'hora d'agafar la bici, com que anava força afogat, ja que fotia una calor de collons i per la part del fossat del castell no hi passava ni un bri d'aire (ja em va avisar en Llorenç), vaig decidir pendre'm-ho amb la calma. Vaig posar-me les sabates amb la calma i vaig fer un bon glop d'aigua. Allà em van passar una desena de persones, que després tornaria a passar-les jo, aprofitant les zones planes i fotent-li canya de nou. Les parts més tècniques del circuït de bici, doncs al meu estil de "cagat de por. Les baixades un autèntic fracàs i les pujades per corriol, un altre fracàs. Tot i així m'ho vaig passar molt bé. Resumint: Canya als trossos amples i cagarrines als trosssos tècnics.
Per fi tornava tornar a córrer! Un pur tràmit de 2'5kms. Volta als fossats del castell sense gaire misteri. Intentar guanyar posicions i recuperar tot lo perdut del tram amb bici.
Amb un temps d'1:12:21, i el lloc 29 de 66, em dono més que per satisfet. El meu objectiu era baixar de mitja taula i així ha sigut.
Com bé pensava, allà es veu qui tira més amb una o altra disciplina, i la bici no és lo meu. Tot i que m'agrada e!! Ja no parlem del dia que faci un triatló. Asseguro quedar últim en natació.
L'ambient com sempre, genial :) Vam estar per allà parlant amb la gent, ens vam trobar en Llorenç i altres habituals de les curses de l'Alt Empordà, i també amb en Nil que ahir, rarament, feia de reporter gràfic.
Salut!!
