Sortim dimarts a de bon matí des de Mataró i arribem al migdia a l'aparcament de la Molinassa (Àreu), que és on deixem el cotxe per començar la ruta que ens duria a fer la Pica d'Estats i alguns altres cims.
Comencem a caminar i a guanyar desnivell per arribar a l'estany d'Estats que és on plantaríem tenda per passar-hi un parell de nits.
El dimecres faríem tots els tresmils. Sortim no gaire d'hora, a quarts de deu, perquè tenim part de la pujada guanyada. A part, el dia es va llevar molt emboirat i vam haver d'esperar per començar l'ascens. Als volts del migdia arribem al primer tresmil, al Montacalm (3.077m). Tot i ser ple agost, fot un vent i un fred de colló de mico i anem ben abrigats. Fem la foto de rigor i marxem cap a la Pica (3.143m) on amb al cap d'una horeta. De camí a la Pica, passem pel Cap de la Coma de Riufred (3.040m).
Un cop a la Pica, decidim no fer la Punta Gabarró, restant un tresmil a la ruta proposada. El vent ens fa decidir que millor ho deixem per un altre dia. Foto de rigor i cap al Verdaguer (3.125m). Aquí és on dinem, abans d'agafar el camí de tornada a la tenda.
Un altre tresmil que deixem per fer és el Sotllo. Quan passem pels seus peus, ho veiem massa amunt i estem força cansats.
Arribem a la tenda cap a les cinc de la tarda i completem la jornada amb un bany a l'estany.
El dijous ens llevem sobre les vuit, desmuntem tenda i ens posem a caminar cap al Baborte (2.938m). Aquest dia no faríem cap tremil, però va ser el dia que ens ho vam passar millor. Si més no a l'hora de fer un cim. Va ser un camí més agraït, lluny de la massificació humana que cada dia puja a la Pica. Només vam trobar un francès i una desena de persones que pujaven pel coll de Baborte fent diferents rutes. El dia era més calmat i permetia disfrutar de la muntanya.
A primera hora de la tarda arribem al refugi del Cinquantenari, que és no passem la penúltima nit. Passem la tarda pel llac de Baborte, on fem un bany i tornem al refugi on ha arribat un parella de maresmencs i un noi que viu Girona. La veritat és que ens ho passem molt bé. Molt bona gent. A la nit sortim tots plegats a veure les estrelles.
El divendres només queda la baixada fins el cotxe. És el primer dia que notem la calor. El descens del refugi a la cabana de Basello és vertiginós. La gent puja esbufegant. Amb dues hores i mitja ens plantem a l'aparcament. La nostra intenció és fer nit al Pla de Boet. Al cotxe hi deixem la brossa que hem fet durant la ruta. Després anem al refugi de Vallferrera a prendre una cerveseta. Ens claven tres euros per barba però agraïm el moment de frescor. Baixem al Pla on passem el dia i ens refresquem al riu. Al vespre plantem la tenda i passem la última nit força còmodes sobre una bona capa d'herba.
Dissabte, ben d'hora, diem adéu a la muntanya. Agafem el cotxe i baixem a Àreu on ens fotem un entrepà de bull que passarà a la història.
Salut!
