Pensant...

Després d'un seguit de desastres i de no poder anar a cap de les curses previstes en dos mesos, crec que me n'he adonat que vaig un pèl saturat.
Estic en una etapa en què córrer ja no em motiva tant com fa un any, quan em plantejava curses com si fos boig. Ara surto a córrer 10kms i ja en tinc prou. No necessito anar més enllà. No em sento obligat a córrer per un objectiu. M'agrada córrer, és clar, però moltes vegades em conformo en fer un manteniment per sentir-me bé en mi mateix.
Cal dir, també, que part de la culpa la té els meus horaris matadors. Sé que s'ha de fer un esforç, però treballant de nits de 20:00 a 08.00 set dies seguits, acabo completament destrossat i a vegades, si surto dos dies per setmana, puc donar gràcies a Déu.
Espero que aquesta situació canviï en un temps no molt llunyà, i amb una vida més organitzada pugui tornar a tenir temps per dedicar-me a l'esport com ho feia encara no fa dos anys.
Dit això, voldria comentar una idea que fa massa temps que em passa pel cap. Dic massa perquè per mi s'ha convertit en un somni. Tinc moltes ganes d'iniciar-me en la bicicleta de carretera i crec que falta molt poc perquè això esdevingui realitat. Crec que ara és el moment. Crec que ara que començo a afluixar per una banda, aquest nou esport pot aportar-me un extra molt important de motivació.
Sempre m'he imaginat lo guapo que seria anar per les carreteres del Pla de l'Estany. També poder pujar a Els Àngels i donar tota la volta per Madremanya i Celrà. Baixar a Mataró o pujar a Colera sense gastar un puto duro en combustible i fer kms sense parar. No sé, palles mentals que crec que ja toquen.
Amb la btt m'ho passo força bé, però sovint no sé on anar, repeteixo els camins de sempre i a la muntanya no hi ha indicadors per situar-me i poder arribar allà on vull. Clar que la bellesa de la muntanya no la trobes a la carretera, però jo no vull una bicicleta per anar per l'NII pendent de quants cotxes i camions estan apunt d'atropellar-me. Hi ha milers de carreteres secundàries extraordinàries. 
Ja amb anterioritat he tingut el plaer de provar aquesta disciplina i sé els perills que comporta, però bé, com tots els esports...
Res més, de moment alguna cursa de muntanya en ment però cap cosa confirmada i més tenint en compte els últims esdeveniments. Passo de cardar el pena i omplir un calendari que després no compleixo.
En resum: VISCA L'ESPORT!! hahaha!

Salut!!

A punt pel diumenge!!

Fins fa poc tenia i el dubte i l'acolloniment de si estaria apunt per la cursa Trail Cantallops-Puig Neulós del proper diumenge.
Els excessos estiuencs i la manca d'entrenaments dignes em feien dubtar de com estaria per fer els quasi 30kms del proper repte. Ahir, però, vaig esvair els dubtes amb un súper "entreno" de 18kms per les muntanyes de Colera amb el meu cosí Oriol. Mai havia sortit amb ell. Una màquina aguantant el ritme en tot moment i passant per corriols èpics on ens hi vam deixar les cames amb infinitat de plantes punxagudes. Un recorregut pedregós per on ens vam perdre i vam haver de baixar fins la riera de Colera camp a través. 
Dit això, demà em disposaré a fer un recorregut d'uns 10-12kms per asfalt des de Colera fins el Coll del Frare, Portbou i tornar pel túnel. Llavors reposaré fins diumenge amb les ganes de retrobar els amics de l'Alt Empordà amb qui he compartit les curses que m'han fet descobrir aquesta comarca tant especial.

A donar-ho tot!!

Exàmen d'estiu

La propera cursa:

Trail Cantallops-Puig Neulós. 27kms kms (quasi 29 segons el recorregut pujat) de canya de la bona per la serra de l'Albera amb pujada al seu cim més alt, el Puig Neulós, de 1.257m.

Diumenge 1 de setembre passaré l'exàmen per veure si tots els excessos d'estiu passen factura. 

Enllaç a la cursa: http://www.kmvertical.cat/page11.html

Salut!

Una mica d'estiu

Ara feia temps que no escrivia. Dos mesos justos.
No pillo un ordinador ni de miracle i a casa no hi tinc internet. He marxat a viure a la muntanya i no m'he plantejat contractar l'ADSL fins el setembre. Tinc altres prioritats i avui dia amb el mòbil ja en tinc prou per fer el "xafa".
Res, només volia fer cinc cèntims del que he fet durant l'estiu, a part del ritual de baixar per Santes a Mataró.
A mitjans de juny vaig participar en el Duatló de Sarrià de Ter. Una prova dura de collons i més tenint en compte que hi anava d'empalmada de la feina. Ni idea de la posició, però molt content.  També vaig participar a la Cursa nocturna de Vilanant (que finalment vam córrer encara de dia), en la qual vaig quedar primer en el recorregut de 8 kms on ho vaig donar tot i ho vaig patir fort. Vull felicitar molt sincerament en Joan per la seva tercera posició. És un tio collonut!! Per tancar el tema, vaig participar a la Cursa a Pèl de Les Santes. Com ja va sent tradició, vaig córrer completament despullat amb ma germana Laia i vam quedar dels últims. Cal destacar que aquesta cursa es corre sobre les 4 de la matinada i normalment se sol anar amb un estat bastant deplorable.
Per altra banda, una de les coses que m'ha fet més il·lusió ha sigut poder afegir un nou 3.000 a la meva llista. La Punta Alta, de 3.014m, cim situat a l'Alta Ribagorça, a la Vall de Boí, va ser el que vam escollir amb la Roser com a cirereta de les notres vacances al Pirineu català.
Per acabar voldria comentar que m'estic posant en forma per encara tres curses que em fan especial il·lusió: Per començar la Trail Cantallops (27kms), amb pujada al Puig Neulós inclosa. Allà m'hi trobaré companys i amics de l'Alt Empordà amb els quals hem compartit curses en els darrers dos anys. També repetiré la Mitja de Puigcedrà, cursa en la que hi tinc l'espina clavada de ser la única mitja que he hagut d'abandonar. Finalment repetiré la Cursa de la Ratafia de santa Coloma (26kms) ja que em va agradar molt i no deixaré passar l'ocasió de repetir una cursa en la que en els habituallament pots trobar la beguda que dóna nom a la mateixa. Evidentment, també en destaco la bellesa del seu recorregut.
De cara més endavant parlaré de la Marató de l'Ardenya. Això ja són paraules majors :)

Salut i cames!, gas!, kms! o com li vulgueu dir...

Duatló de Sarrià de Ter

Cursa Nocturna de Vilanant (8kms)

Punta Alta de Comalesbienes - 3.014 m.

Com començar un bon cap de setmana

A vegades m'agradaria compartir totes les imatges que guardo al cap i totes les sensacions i felicitat d'un dia d'aquells en que córrer esdevé quelcom especial. 

Avui plou i el paisatge està genial. Pujant a Sant Miquel em trobo els camins relliscosos i plens de colors de la pròpia natura. No puc evitar parar i fotografiar les instantànies que vull compartir amb la gent que llegeixi el bloc. 

És un dia d'aquells que et lleves i necessites córrer. Un dia d'aquells que mires per la finestra i veus que no ha sortit el sol, que fa mal temps i que saps que si surts gaudiràs d'uns camins on pràcticament només hi seràs tu. 

Tornant cap a casa, passant pel Barri Vell, sé que avui serà un gran dia. Potser perquè tinc un bon pla, però sobretot perquè la sortida ha anat de conya. Finalment, quan arribo a casa em trobo una sorpresa: La Roser m'ha preparat unes torrades amb melmelada i un cafè amb llet: He triomfat!!

Salut!

Motxilla nova!!

La veritat és que de la Salomon Advanced Skin S-Lab 5 ja està tot dit. Per tant, no fotré de la tabarra perquè a ningú li deu interessar. De fet, la majoria de coses que escric no crec que interessin a la gent que algun vegada es digne a llegir aquest bloc. Això sempre ho he tingut ben clar, però per mi no deixa de ser un entreteniment i un lloc on expressar-me lliurement sense rebre ni esperar res a canvi. Bé, el cert és que a vegades em fa il·lusió que algú faci un comentari o que premi un trist "M'agrada". Ja he dit que no era la meva intenció fotre la tabarra, però ho he acabat fent en forma de reflexió totalment insignificant.
Dit això, em limitaré a destacar les bones sensacions que he notat amb la nova motxilla d'hidratació. I dic d'hidratació, perquè a part d'un litre i mig d'aigua no hi cap quasi res més: Les claus de casa, el mòbil, la cartera, un paquet de mocadors de paper per si tens una indisposició i a molt estirar, un paravent rebregat. És una motxilla tant minimalista que sembla que no portis res. M'explico: Saps que la portes posada, però no notes ni el rebot del dipòsit de l'aigua. Només faltaria que després de 140 "pepinus" notessis alguna incomoditat! L'estrena i prova de la motxilla la vaig fer en una sortida de 14kms per la muntanya. Tant en pla com amb corriols va de conya. La sensació és que la motxilla forma part del teu cos. O sigui, un 10 rotund! 
Ara ja només falta fotre-li canya de debò!!!
Salut!

Cursa pel Cor de la Fageda

Què puc dir de la Cursa pel Cor de la Fageda que no hagués dit les dues vegades que l'havia fet?

Sempre he dit que aquesta cursa és de les meves preferides. Enguany encara ho confirmo amb més raó. Un recorregut renovat, més dur i amb corriols molt guapos, sobretot el que baixava fins Santa Pau. Una cursa en la que ho vaig donar tot, quedant en 30na posició de 175 participants.

24 kms de tralla, plens de bones sensacions que em van tornar la motivació que havia perdut des de la Marató Romànic Extrem. 

Felicito a la gent del càmping la Fageda i especialment a la Montse i en Jose per tot plegat.

Propera prova: Cabrerès BTT - 26 de maig.

Salut!