Resum del 2013

Aquest any ha sigut un pèl fluix esportivament parlant. M'havia proposat un seguit de curses que no he fet, però crec que no és moment de fer llàstima i cal mirar el futur més proper.
Finalment tanco un any que podria qualificar de "mig bo". Dic mig perquè la primera meitat ha sigut tal com esperava i després ha vingut la davallada. Els primers mesos van ser molt bons amb 7 curses ben encarades i amb els resultat esperats. Aquestes van ser: Mitja del Pla de l'Estany i Marató de Barcelona (les úniques curses d'asfalt), la Sotabranques de Sant Feliu SasSerra, la marató Romànic Extrem de la Vall de Bianya, la Marxa Sua la Gota d'Aiguaviva, la Cursa pel Cor de la Fageda (24kms) i el Duatló de Sarrià de Ter.
D'aquestes en destacaré la Romànic Extrem. Va ser una cursa dura, suada i molt i molt guapa.  Un temps de 05:50:00 (fregant les 6 hores). Una cursa de 10! Per mi lo millor d'aquest any.
Del juny en endavant, poca cosa. Nocturna de Vilanant, Cursa a Pèl de Les Santes, Cursa de Muntanya de Besalú i Cursa del Parc de les Pedreres de Girona.
Destacar-ne la Nocturna de Vilanant en quedar primer en el recorregut de 8kms. Tota una sorpresa.
També voldria comentar que aquest any m'he iniciat a la bici de carretera, tot just ara fa un parell de mesos. M'agradaria fer alguna marxa i algun duatló de carretera. Ja veurem... 
I per acabar sumaré un nou tresmil a la llista: La Punta alta de Comalesbienes (3.014 m) que vam fer amb la Roser a l'agost.

Res més. 

Salut i bon 2014!!

Mitjons Boreal Trail Lite

N'he comprat un parell perquè estan molt bé de preu, 5'90€, i semblen força fiables. Els provaré a la Mitja de muntanya de l'Ardenya. A veure què tal... Quines ganes que sigui dissabte!!

http://www.e-boreal.com/movil/us/calcetines/calcetines/traillitecoolmax.htm

Una mica de carretera

La ruta d'avui a la tarda pel Gironès, Baix i Alt Empordà i Pla de l'Estany. 73kms
He passat per les carreteretes secundàries dels pobles on es van cremar els boscos de l'incendi de fa un mes i ha sigut un desastre. En fi... La ruta ha estat molt guapa a partir de Flaçà quan he deixat la C-66. A partir d'aquí tot carreteres petites fins a Cornellà de Terri on he hagut de posar-me a l'autovia perquè començava a fer-se fosc i no em volia enredar a descobrir la carretera de Ravós i haver de trucar a la Roser perquè em vingués a buscar amb la furgo hahaha!
No us fotaré la xapa amb els pobles por en he passat i tal... si ho voleu veure, aquí us deixo l'enllaç de la ruta:
http://connect.garmin.com/activity/412208921

Salut!

Cursa del Parc de les Pedreres

Avui he fet una cusa que passava per davant la porta de casa.

La Cursa del Parc de Les Pedreres era una prova que no tenia pensat fer ja que transcorria en un 80% pels camins habituals que acostumo a fer quan entreno.

Tot i així, aquest cap de setmana no tenia res a fer i m'hi he decidit a última hora. Així doncs, m'he posat les malles mitja hora abans i he baixat al parc de Les Pedreres a fer la inscripció a l'últim moment, ja que queda al costat de casa.

Allà m'he trobat en Pitu del Santa Cate i en Carles dels Intrèkkids i hem comentat la jugada.

Pel que fa la cursa poca cosa a destacar. No diré que no m'ha agradat, però m'he avorrit bastant ja que no suposava cap novetat per mi, més enllà d'un corriol nou quasi obert per l'ocasió i poca cosa més. L'únic tram que no freqüento és la zona del pirulí perquè no m'agrada massa i hi ha molts gossos
que no em fan gaire gràcia. 

La cursa me l'he pres amb la calma més que res perquè estava molt petat de fa tres dies quan vaig anar a fer snow, ja que em vaig fotre una hòstia força important i arrossego mal de coll, esquena i braços. M'he sentit força tens a les baixades i no he anat al ritme que volia, però tampoc m'ha importat massa perquè no estava extremadament motivat.

Podria dir que aquesta cursa no passarà a la història (a la història de les meves memòries esportives) i en principi no la penso repetir.

Tot i així felicito a la organització pel bon treball. Segur que la resta de la gent haurà gaudit més que jo.

Cal destacar que regalaven una ampolla molt guapa de l'equip Camelbak-Garmin Cervélo que m'anirà de conya per la bici de carretera :) També s'han currat un bon esmorzar.

Salut!!

Curses a la vista!!

Bé, avui he començat els entrenaments específics de cara les properes curses. Aquestes són les Mitja Marató de l'Ardenya i la Copa de Nadal de Curses.

La Mitja de l'Ardenya la faré per primera vegada ja que l'any passat vaig fer la Marató, però enguany no m'he entrenat per fer la mateixa distància i aposto pel recorregut més petit. Me la prendré amb la calma ja que fa temps que no faig una cursa d'aquesta distància. Els companys per aquesta aventura seran en Sergi Clos, que ve de completar la Ultra Cavalls del Vent, entre altres curses i ultres, i en Toni Nicolau, de Mallorca, tercer classificat (al tantu!!!!) en la distància de Marató de l'anterior edició, la qual torna a repetir. És una autèntica bèstia, malalt del córrer i ha últimament ha obtingut un bon grapat de podis. Finalment la Roser farà la marxa de 10kms. Molta sort també per ella :)

Pel que fa a la Copa de Nadal de Curses, són dues proves: La Sant Silvestre de Bordils i la Cursa de Reis a Sant Martí Vell els dies 29 de desembre i 4 de gener respectivament. D'aquestes proves en parlaré més endavant...

Salut!!

Marató de l'Ardenya 2012

Gas a la burra!!

Primera sortida amb cara i ulls en bici de carretera: Girona-Palamós-Girona
El primer tram va el vaig fer per Llagostera i Romanyà de la Selva (44,6km) i la tornada per Calonge (per la Ganga), la Bisbal i Cassà de la Selva (57,7km).
Així, doncs, van ser 102,3km de volta circular de la ruta Girona-Palamós-Girona que vaig anar improvisant al llarg de les 4 hores de pedalada.

La ruta no va presentar gran dificultat i podríem dir que la part més dura va ser el tram de la Bisbal a Cassà on la pujada a Santa Pellaia se'm va fer bastant eterna. Santa Pellaia era el punt més alt del recorregut amb una alçada de 370mts. La veritat és que volia passar pels Àngels, però vaig voler descobrir una nova ruta i vaig acabar tirant per aquí un cop arribat a Sant Sadurní de l'Heura, en comptes de trencar cap a Monells.
Aquesta sortida em serveix per fer-me una idea de cara a properes aventures. He pogut tastar els primers desnivells i les primeres rampes. Fins ara havia fet quatre sortidetes per pla o amb poca dificultat i amb unes distàncies d'uns 50kms cadascuna.
També he pogut posar la bici a prova i veure que tira de puta mare. El canvi de pinyons em va fer una mica el burro, però lo típic de no estar ben ajustat. 
Com a anècdota, dir que vaig punxar dues vegades a l'arribar a Girona i sort que va ser a menys de mig km de casa. Vaig canviar la càmera i al cap de 50mts vaig tornar a punxar. Suposo que deu haver-hi una punxa al pneumàtic. En fi...
Deixo el recorregut en dos enllaços:

Girona-Palamós (1a part)

Palamós-Girona (2a part)

Salut!!

Cursa de muntanya de Besalú

Avui, després de quasi tres mesos, he tornat a participar en una cursa.
Vam arribar ahir a vespre amb la furgo i ens vam instal·lar a l'entrada del poble, en una zona d'autocaravanes i furgos. La veritat és que s'hi estava molt tranquil i vam poder dormir de conya ja que no hi havia cap tipus d'il·luminació.
Avui ens hem llevat una horeta i mitja abans, sobrats de temps, hem esmozat i hem anat cap a buscar el pavelló que estava a l'altre costat del poble. El que mola d'anar amb furgo és que no has de matinar i pots aprofitar per fer turisme i dormir allà on vulguis. Un cop al pavelló, el de sempre: Anar a buscar els dorsals i fer una mica d'escalfament.
Avui, però, he tingut la sorpresa de trobar-me gent que no m'esperava. Només arribar ens hem trobat al Paco Vera i després en David Alsina. Més tard, en Dani i la Raquel. Dic que "no m'esperava", però de fet no era d'estranyar ja que no viuen excessivament lluny.
La cursa, de 13 kms, ha sigut rapidíssima. El punt més alt era al Puig Coronador, on es troba l'ermita del Sagrat Cor. La part més dura de la cursa era fins aquesta ermita que estava situada al km 5,5. Llavors venia una baixada fins a arribar a Sant Fruitós, cap al km 8, una pujada d'un km i mig i la resta baixada per corriols i pista final fins al poble. El recorregut era súper guapo i resulta que hi havia unes vistes espectaculars des del Puig Coronador, que jo no he vist perquè anava tan flipat que no hi he estat atent.
Ja al pavelló i amb la cursa finalitzada, m'he fotut un esmorzar de campió. Donaven pa amb tomàquet i una botifarra boníssima i un gran assortit de coques. La veritat és que he sortit d'allà a punt de rebentar i el córrer no m'ha servit de res. Bé, m'ho he passat de conya e!!
Pel que fa la marca personal, he quedat 45 de 167 participants i he fet un temps de 1:11:17
Només em queda felicitar a l'organització per tot plegat i per aquesta primera edició de la cursa. Per cert, han dit que l'any que ve provablement facin mitja marató.
Salut i camp!

Pensant...

Després d'un seguit de desastres i de no poder anar a cap de les curses previstes en dos mesos, crec que me n'he adonat que vaig un pèl saturat.
Estic en una etapa en què córrer ja no em motiva tant com fa un any, quan em plantejava curses com si fos boig. Ara surto a córrer 10kms i ja en tinc prou. No necessito anar més enllà. No em sento obligat a córrer per un objectiu. M'agrada córrer, és clar, però moltes vegades em conformo en fer un manteniment per sentir-me bé en mi mateix.
Cal dir, també, que part de la culpa la té els meus horaris matadors. Sé que s'ha de fer un esforç, però treballant de nits de 20:00 a 08.00 set dies seguits, acabo completament destrossat i a vegades, si surto dos dies per setmana, puc donar gràcies a Déu.
Espero que aquesta situació canviï en un temps no molt llunyà, i amb una vida més organitzada pugui tornar a tenir temps per dedicar-me a l'esport com ho feia encara no fa dos anys.
Dit això, voldria comentar una idea que fa massa temps que em passa pel cap. Dic massa perquè per mi s'ha convertit en un somni. Tinc moltes ganes d'iniciar-me en la bicicleta de carretera i crec que falta molt poc perquè això esdevingui realitat. Crec que ara és el moment. Crec que ara que començo a afluixar per una banda, aquest nou esport pot aportar-me un extra molt important de motivació.
Sempre m'he imaginat lo guapo que seria anar per les carreteres del Pla de l'Estany. També poder pujar a Els Àngels i donar tota la volta per Madremanya i Celrà. Baixar a Mataró o pujar a Colera sense gastar un puto duro en combustible i fer kms sense parar. No sé, palles mentals que crec que ja toquen.
Amb la btt m'ho passo força bé, però sovint no sé on anar, repeteixo els camins de sempre i a la muntanya no hi ha indicadors per situar-me i poder arribar allà on vull. Clar que la bellesa de la muntanya no la trobes a la carretera, però jo no vull una bicicleta per anar per l'NII pendent de quants cotxes i camions estan apunt d'atropellar-me. Hi ha milers de carreteres secundàries extraordinàries. 
Ja amb anterioritat he tingut el plaer de provar aquesta disciplina i sé els perills que comporta, però bé, com tots els esports...
Res més, de moment alguna cursa de muntanya en ment però cap cosa confirmada i més tenint en compte els últims esdeveniments. Passo de cardar el pena i omplir un calendari que després no compleixo.
En resum: VISCA L'ESPORT!! hahaha!

Salut!!

A punt pel diumenge!!

Fins fa poc tenia i el dubte i l'acolloniment de si estaria apunt per la cursa Trail Cantallops-Puig Neulós del proper diumenge.
Els excessos estiuencs i la manca d'entrenaments dignes em feien dubtar de com estaria per fer els quasi 30kms del proper repte. Ahir, però, vaig esvair els dubtes amb un súper "entreno" de 18kms per les muntanyes de Colera amb el meu cosí Oriol. Mai havia sortit amb ell. Una màquina aguantant el ritme en tot moment i passant per corriols èpics on ens hi vam deixar les cames amb infinitat de plantes punxagudes. Un recorregut pedregós per on ens vam perdre i vam haver de baixar fins la riera de Colera camp a través. 
Dit això, demà em disposaré a fer un recorregut d'uns 10-12kms per asfalt des de Colera fins el Coll del Frare, Portbou i tornar pel túnel. Llavors reposaré fins diumenge amb les ganes de retrobar els amics de l'Alt Empordà amb qui he compartit les curses que m'han fet descobrir aquesta comarca tant especial.

A donar-ho tot!!

Exàmen d'estiu

La propera cursa:

Trail Cantallops-Puig Neulós. 27kms kms (quasi 29 segons el recorregut pujat) de canya de la bona per la serra de l'Albera amb pujada al seu cim més alt, el Puig Neulós, de 1.257m.

Diumenge 1 de setembre passaré l'exàmen per veure si tots els excessos d'estiu passen factura. 

Enllaç a la cursa: http://www.kmvertical.cat/page11.html

Salut!

Una mica d'estiu

Ara feia temps que no escrivia. Dos mesos justos.
No pillo un ordinador ni de miracle i a casa no hi tinc internet. He marxat a viure a la muntanya i no m'he plantejat contractar l'ADSL fins el setembre. Tinc altres prioritats i avui dia amb el mòbil ja en tinc prou per fer el "xafa".
Res, només volia fer cinc cèntims del que he fet durant l'estiu, a part del ritual de baixar per Santes a Mataró.
A mitjans de juny vaig participar en el Duatló de Sarrià de Ter. Una prova dura de collons i més tenint en compte que hi anava d'empalmada de la feina. Ni idea de la posició, però molt content.  També vaig participar a la Cursa nocturna de Vilanant (que finalment vam córrer encara de dia), en la qual vaig quedar primer en el recorregut de 8 kms on ho vaig donar tot i ho vaig patir fort. Vull felicitar molt sincerament en Joan per la seva tercera posició. És un tio collonut!! Per tancar el tema, vaig participar a la Cursa a Pèl de Les Santes. Com ja va sent tradició, vaig córrer completament despullat amb ma germana Laia i vam quedar dels últims. Cal destacar que aquesta cursa es corre sobre les 4 de la matinada i normalment se sol anar amb un estat bastant deplorable.
Per altra banda, una de les coses que m'ha fet més il·lusió ha sigut poder afegir un nou 3.000 a la meva llista. La Punta Alta, de 3.014m, cim situat a l'Alta Ribagorça, a la Vall de Boí, va ser el que vam escollir amb la Roser com a cirereta de les notres vacances al Pirineu català.
Per acabar voldria comentar que m'estic posant en forma per encara tres curses que em fan especial il·lusió: Per començar la Trail Cantallops (27kms), amb pujada al Puig Neulós inclosa. Allà m'hi trobaré companys i amics de l'Alt Empordà amb els quals hem compartit curses en els darrers dos anys. També repetiré la Mitja de Puigcedrà, cursa en la que hi tinc l'espina clavada de ser la única mitja que he hagut d'abandonar. Finalment repetiré la Cursa de la Ratafia de santa Coloma (26kms) ja que em va agradar molt i no deixaré passar l'ocasió de repetir una cursa en la que en els habituallament pots trobar la beguda que dóna nom a la mateixa. Evidentment, també en destaco la bellesa del seu recorregut.
De cara més endavant parlaré de la Marató de l'Ardenya. Això ja són paraules majors :)

Salut i cames!, gas!, kms! o com li vulgueu dir...

Duatló de Sarrià de Ter

Cursa Nocturna de Vilanant (8kms)

Punta Alta de Comalesbienes - 3.014 m.

Com començar un bon cap de setmana

A vegades m'agradaria compartir totes les imatges que guardo al cap i totes les sensacions i felicitat d'un dia d'aquells en que córrer esdevé quelcom especial. 

Avui plou i el paisatge està genial. Pujant a Sant Miquel em trobo els camins relliscosos i plens de colors de la pròpia natura. No puc evitar parar i fotografiar les instantànies que vull compartir amb la gent que llegeixi el bloc. 

És un dia d'aquells que et lleves i necessites córrer. Un dia d'aquells que mires per la finestra i veus que no ha sortit el sol, que fa mal temps i que saps que si surts gaudiràs d'uns camins on pràcticament només hi seràs tu. 

Tornant cap a casa, passant pel Barri Vell, sé que avui serà un gran dia. Potser perquè tinc un bon pla, però sobretot perquè la sortida ha anat de conya. Finalment, quan arribo a casa em trobo una sorpresa: La Roser m'ha preparat unes torrades amb melmelada i un cafè amb llet: He triomfat!!

Salut!

Motxilla nova!!

La veritat és que de la Salomon Advanced Skin S-Lab 5 ja està tot dit. Per tant, no fotré de la tabarra perquè a ningú li deu interessar. De fet, la majoria de coses que escric no crec que interessin a la gent que algun vegada es digne a llegir aquest bloc. Això sempre ho he tingut ben clar, però per mi no deixa de ser un entreteniment i un lloc on expressar-me lliurement sense rebre ni esperar res a canvi. Bé, el cert és que a vegades em fa il·lusió que algú faci un comentari o que premi un trist "M'agrada". Ja he dit que no era la meva intenció fotre la tabarra, però ho he acabat fent en forma de reflexió totalment insignificant.
Dit això, em limitaré a destacar les bones sensacions que he notat amb la nova motxilla d'hidratació. I dic d'hidratació, perquè a part d'un litre i mig d'aigua no hi cap quasi res més: Les claus de casa, el mòbil, la cartera, un paquet de mocadors de paper per si tens una indisposició i a molt estirar, un paravent rebregat. És una motxilla tant minimalista que sembla que no portis res. M'explico: Saps que la portes posada, però no notes ni el rebot del dipòsit de l'aigua. Només faltaria que després de 140 "pepinus" notessis alguna incomoditat! L'estrena i prova de la motxilla la vaig fer en una sortida de 14kms per la muntanya. Tant en pla com amb corriols va de conya. La sensació és que la motxilla forma part del teu cos. O sigui, un 10 rotund! 
Ara ja només falta fotre-li canya de debò!!!
Salut!

Cursa pel Cor de la Fageda

Què puc dir de la Cursa pel Cor de la Fageda que no hagués dit les dues vegades que l'havia fet?

Sempre he dit que aquesta cursa és de les meves preferides. Enguany encara ho confirmo amb més raó. Un recorregut renovat, més dur i amb corriols molt guapos, sobretot el que baixava fins Santa Pau. Una cursa en la que ho vaig donar tot, quedant en 30na posició de 175 participants.

24 kms de tralla, plens de bones sensacions que em van tornar la motivació que havia perdut des de la Marató Romànic Extrem. 

Felicito a la gent del càmping la Fageda i especialment a la Montse i en Jose per tot plegat.

Propera prova: Cabrerès BTT - 26 de maig.

Salut!

Marxa Sua la gota d'Aiguaviva i quelcom més

Bona setmana per ser setmana de treball.

Dimecres vaig fer 12kms tot descobrint un nou recorregut pels voltants de Palol d'Onyar. Un parell de corriols nous força exigents que em serviran per fer variacions quan surti a córrer pels voltants de la feina. Fins ara tot era força monòton i havia de pujar cap a Sant Miquel per fer quelcom interessant. Així que no caldrà anar tant lluny. A l'estiu m'anirà de conya perquè fent 10-12kms podré rebentar-me de debò.

Divendres vaig fer una voltera amb btt per Girona, Sant Miquel i Palol, per acabar a la feina i entrar a treballar. 

Finalment la setmana l'he acabat amb una cirereta inesperada. He fet una cursa d'empalmada. Si bé havia mirat l'opció de fer la Mitja de Girona, que no em motivava gaire i apart havia fet tard per inscriure'm, vaig optar per fer la Marxa Popular Sua la gota d'Aiguaviva. Així que em vaig permetre el luxe de plegar una hora abans, a les 07:00, i anar a Aiguaviva a fer aquesta marxa, que es podia fer com volguessis: Caminant, corrents, en bici... 

Un recorregut força atractiu pels boscos d'Aiguaviva i Vilablareix que transcorria per pista en un la seva immensa majoria. L'únic que no em va agradar va ser el tram asfaltat de l'esglèsia de Vilablareix fins l'encreuament a Sant Roc. Va ser un km de pujada matador i desagraït. Però bé, la resta perfecte. 

La sortida de la marxa era lliure. Més o menys de 07:30 a 08:00. Jo vaig sortir a les 08:50 i vaig anar passant a tothom. Diria que el 80% dels participants la feia caminant. Sobre el km 4 vaig passar la última persona, un corredor, i a partir d'aquí vaig anar completament sol i quan vaig arribar no hi havia ni mitja dotzena de persones que havien fet el recorregut petit, de 8 kms.

En resum: No era una cursa de muntanya ni res que se li assemblés i el desnivell era molt suau. Es podia fer fundint-la i suar-la, com el nom de la marxa indica.

http://connect.garmin.com/activity/308563375

Per 6€ una samarreta i un entrepà de botifarra d'una qualitat excel·lent. En serio. I uns porrons de vi per fer-ho més autèntic. Felicito a la organització per fer-ho tot tant senzill i alhora tant atractiu. Aquestes curses, marxes o com vulguis dir-li, són les que m'agraden. Lluny de massificacions i lluny que costar-te 20€ per una ampolleta d'aigua i una samarreta d'una qualitat insultant.

Aquesta setmana m'ha servit com a prèvia de la Cursa pel Cor de la Fageda, que correré el proper dissabte i que en aquesta edició endureix i allarga el seu recorregut fins els 24kms. Aquest any la corro per tercera vegada. Només m'he saltat la primera edició. És una  de les meves curses preferides. Enguany, però, la faré més amb la calma ja que no arribo al 100% i no he fet uns entrenaments específics per aquesta distància i recorregut. També he de tenir en compte que vinc de dues maratons en un mes i mig i d'un descans de quasi tres setmanes sense fotre brot.

Apa!, res més.

Salut i gas!!

Breu resum de la setmana passada

Breu resum de la setmana passada: Excursió al Santuari del Àngels, dues sortides amb btt a Sant Miquel i actuació castellera

Salut!

Romànic Extrem la Vall de Bianya

Segona marató de muntanya al sac, amb la impressió que aquest és el meu sostre de kms, sigui amb asfalt o amb muntanya.

Ho dic perquè ha sigut una cursa dura de collons. Ha començat amb força fred, prop dels zero graus i amb un terrenys fangós a més no poder. Tothom ha coincidit en lo del fang. He acabat fartíssim d'esquivar bassals o de posar-hi el peu al mig. Però bé, una cursa també és maca per això, perquè hagis de superar les dificultats i t'hagis de superar a tu mateix. Sinó, queda't a casa.

La veritat és que em plantava a l'Hostalnou de Bianya anant massa de sobrat i subestimant un recorregut que en principi no presentava un desnivell o unes alçades que fessin posar la pell de gallina. Error! Per començar, puc dir que bona part dels primers 5kms eren per fer-los a peu. Després no sabria fer una descripció de la cursa perquè sincerament, les baixades i els trams fangosos van fer que arribés a la mitja marató amb la sensació d'haver fet la marató sencera. Es va fer etern. A l'habituallament del camió (num.4) era pell. Pensava que no acabava. Notava que em costava molt seguir corrents i tenia els bessons carregadíssims. Però bé, vaig pensar que una marató tampoc és el pitjor del món i vaig pensar que sóc una merda al costat de la penya que fa ultres i que no podia ser que m'acollonís davant d'una distància que ja havia fet en quatre ocasions. Del km 22 al 30 va ser un suplici. Va ser tant que vaig decidir treure'm el Garmin i penjar-lo al darrere de la motxilla, lluny de la vista. I mira, com si fos un miracle de Déu, va ser deixar d'obsessionar-me amb el rellotge i recuperar les forces que havia perdut 8kms enrere. A partir del 30, més o menys, va començar una baixada ben maca per corriols i aquí tornava a anar a tope, notant el dolor a les cames, però intentant passar d'ell. I així va ser: els kms finals de la cursa van ser de superació personal. De saber que estava carregat com una mala cosa però que cada vegada tenia l'arribada més a prop. El fet de fer un grupet als últims 5kms em va ajudar moltíssim. Tothom coincidia en el mateix: Una marató exigent, trenca-cames i amb un suplement de duresa molt important anomenat fang. 

Finalment creuava la meta amb un temps de 05:50:08 i quedant sobre la mitja taula (91) contant els abandonaments, que en serien una vintena. Però bé, no té gaire importància això.

Si bé ahir deia que l'any que ve no la tornaria a fer, avui dic que sí. Dic que sí per moltes coses però principalment per la més important: Per la organització impressionat i el tracte rebut en tot moment. Els habituallaments de 10, el marcatge de 10, el muntange post-cursa de 10... en fi, felicitats per tot plegat. I què carai!: El fang de 10!!, que sense ell no hi hagués hagut la mateixa emoció.

No voldria acabar sense fer referència a la bellesa del recorregut, per les seves esglésies romàniques, la comarca de la Garrotxa, els Pirineus nevats...

També vull agrair la companyia d'en Sergi durant tota la jornada. Un crack!!

Salut i bona recuperació!

Diumenge a mort!!

Diumenge tinc una gran cursa: La Romànic Extrem Vall de Bianya. Una cursa que celebra la seva primera edició i per tant, que presenta moltes sorpreses.

Una marató de muntanya amb 2000m +, que en principi presenta un recorregut força assequible tot i que mirant el relleu, promet ser força trenca-cames.

Les fotos del que ens trobarem durant el recorregut parlen per si soles: Paisatges impressionants!

http://turisme.wix.com/romanicextrem

En principi hi arribo amb força bona forma tot i que crec que m'han faltat dos o tres entrenaments. Però vaja, amb la calma i anar fent...  El que no m'ha agradat gens ha sigut l'entrenament de 16kms d'ahir on vaig notar-me molt carregat de cames a partir del km 13. Suposo (o com a mínim prefereixo pensar) que va ser el fet del cansament de la feina o del del dia tant feixuc que feia.

En fi, diumenge sí o sí, A DONAR-HO TOT!!

Sotabranques

Avui he corregut la segona edició de la cursa Sotabranques a Sant Feliu Sasserra, a la comarca del Lluçanès. Una cursa molt ràpida, de 12,5 kms i un desnivell de 450m+ acumulats. Corriols i tobogans a manta. Molt de nivell tant de gent jove, i alguns corredors de renom com en Just Sociats i la Laia Andreu que han guanyat la cursa respectivament. 

La meva cursa la resumeixo ràpid: Ho he donat totíssim. He anat al màxim de les meves possibilitats i he creuat la meta completament marejat, ratllant el desmai.

He quedat 30 de 163 amb un temps de 01:05:10. 

Moltes gràcies a la Roser i la Maria per venir a animar. Ha sigut genial!!

La cursa un 10! Millor recorregut impossible. Tot molt senzill i alhora molt ben organitzat. Un esmorzar de colló de mico :) Una cursa per repetir, sens dubte!

Salut!

Fet pols

Setmana d'aquelles que acabo rebentat de treballar. Potser massa i tot. 

Ahir vaig sortir a fer 20kms abans de treballar i ja cap al final costava córrer i notava la debilitat al meu cos. Allò que et dóna la sensació satisfacció i alhora d'haver tirat 20kms a la paperera. No sé, ha sigut una setmana per oblidar.

Destacaré la ràpida recuperació de la Marató de Barcelona. Ja estic al 100%. Dimarts vaig sortir a estirar les cames tot fent 5 kms per notar les sensacions post-Marató. Llavors dijous o divendres, de debò que no ho recordo, vaig fer una sortideta amb btt fins al Castell de Sant Miquel abans d'anar a dormir. Fet i fotut una hora i mitja.

Passant full de tot plegat, aquesta setmana sortiré tres o quatre vegades. Dimecres tinc el plat fort. En Sergi Clos ve de visita a Girona i ja he pensat una sortida d'entre 20 i 30 kms. La intenció era fer-ne 32, com els anys que faig demà. Ja veurem fins on allarguem la ruta... El divendres tinc la cursa Sotabranques a Sant Feliu Sasserra. Una cursa de 12kms que pinta molt bé. Hi haurà penya molt bona com en Just Sociats i la Laia Andreu. (i gent no tant bona com un servidor hahaha!)  De fet diria que la munta en Just Sociats o si més no hi té quelcom a veure perquè ell és d'allà i a part ha escrit força coses al bloc. També he vist que la Núria Picas la va córrer l'any passat.

D'altra banda, també intentaré sortir un dia amb bici. Ara mateix la tinc al taller on li estan fent la revisió. Aprofito per dir que he canviat de botiga perquè n'estava fins els collons que el mecànic em tractés de tonto i cada vegada era com si li perdonés la vida. És el que té anar de pro i de Déu del Món: Que acabes sent un fill de puta.

En resum, que intentaré fotre-li canya perquè la Marató de la Vall de Bianya del 7 d'abril, la Romànic Extrem, no me la regalarà ningú.

Per acabar, dir que m'he apuntat a la Cabrerès BTT. Però això ja ho explicaré un altre dia, que avui ja he fotut prou la xapa.

Deixo una foto del dimarts. Avui no pujaré cap recorregut que em fot mandra i encara estic xafat de tant treballar.

Salut i records al mecànic. Així et moris! 

Marató de Barcelona

Diumenge vaig córrer la Marató de Barcelona per tercer any consecutiu. Tot un clàssic en el meu calendari de curses. 

Aquest any arribava sense haver fet cap entrenament seriós per asfalt. Només vaig córrer la Mitja del Pla de l'Estany i així per pla, un parell de sortidetes per la Ruta del Carrilet entre Girona i Quart. Però mai vaig passar dels 15kms. 

Així, doncs, he pogut veure que entrenant per muntanya, puc fer la Marató sense cap problema. Si bé és cert que llavors em trobaré un terreny al que no estic acostumat, la faré però sense aspirar a una bona marca. Tampoc és el que busco, doncs el meu principal objectiu és anar a gaudir de l'autèntic ambient maratonià.

Pel que fa a la cursa, vaig sortir al calaix d'entre 3:45h i 4:00h. Vaig córrer amb en Sergi de Parets fins el km 25 i després vaig continuar el meu ritme que va ser constant durant tota la cursa. Anava clavant els kms força iguals i en cap moment vaig notar cap símptoma d'esgotament. Total, que en cap de les maratons se m'ha aparegut el famós mur. Potser és cert que la prudència i el fet d'anar amb la calma, hi han ajudat. Suposo que si intentés fer una marca de 3:30:00 ja seria una altra cosa...

El recorregut va variar una mica respecte l'edició anterior, però fet i fotut ja me'l sabia de memòria. Aquest any no hi va haver cap tros que se'm fes feixuc, com podria ser la zona de la Gran Via i Rambla Prim. La mitja marató va ser un pur tràmit i de seguida vaig cremar els kms fins trobar-me al 30, que és on poden començar els problemes. El tram del Fòrum fins les Torres Mapfre va passar volant, i no va ser fins a al Parc de la Ciutadella on vaig començar a notar que tenia les cames carregades. A partir d'Arc de Triomf vaig comptar amb l'ajuda d'en Jaume de Vilanova que em va acompanyar fins el km 41. Va ser de gran ajuda. Sempre serveix de motivació tenir una distracció els últims kms i sobretot la fatídica pujada del Paral·lel. Finalment encarava Maria Cristina i creuava la meta amb un temps de 3:58:06 amb una mitjana de 05:38 el km.

Molt content del resultat de la cursa, conscient de les possibilitats dels meus entrenaments i els meus horaris de treball. És el que hi ha i de moment no puc anar a més.

Orgullós de tornar a ser maratonià, ja penso en l'edició de l'any vinent.

De moment, toca recuperar i entrenar per la Romànic Extrem de la Vall de Bianya del proper 7 d'abril. Una altra marató, però en aquest cas de muntanya.

No voldria acabar sense donar les gràcies a tota la gent que va vindre a animar. Mercè, Marta, Roser V, Martí, Naira, Joan, Tere, Guillem, Gerard, Montse, Pep, Jan, moltes gràcies!! I també al company de kms, en Sergi Clos, en Jaume de Vilanova pel suport al tram final i especialmen a la Roser. Sense vosaltres no seria el mateix.

Felicitats també als nous maratonians, en Nil i l'Albert Batlle. 

Salut!

Mitja marató del Pla de l'Estany al sac!

Aquesta era una cursa clau per mesurar el meu estat de forma de cara la Marató de Barcelona del proper 17 de març. Simplement l'he fet per notar les sensacions que tenia al córrer per asfalt i la veritat és que no m'ha pogut anar millor i tot i fer un temps allunyat d'altres mitges que vaig fer temps enrere, m'ha servit per veure que no he carregat gens. Avui, un dia després de la cursa, no tinc cap mena de molèstia a les cames. 

La Mitja del Pla de l'Estany és una cursa en la que és difícil plantejar-te fer un temps en concret degut a que el seu recorregut no és pla al 100%. Així, doncs, el meu plantejament va ser fer-la amb la calma i baixar de 1:40:00. Tota la cursa va ser un anar fent, fins al km 16. Aquí va ser quan vaig decidir fotre-li una mica més de canya ja que anava molt sobrat. Allò que vas avançant la gent i tu ni esbufegues. En resum: Vaig fer un temps final de 1:37:41.

Aquesta cursa és la meva mitja preferida i una de les que intento repetir. És la tercera vegada que la corro. Seria, juntament amb la Marató de Barcelona, de les poques curses d'asfalt que corro. 

Ara sí, doncs, enceto la última setmana abans de la gran cita anual on intentaré sortir tres vegades. Serà un miracle si ho aconsegueixo, ja que treballo de 20:00 a 08:00 fins diumenge. Però bé, l'important és la feina feta fins ara i tots els km acumulats que no en són pocs. 

Res més.

Per la seva part en Joan va fer un gran temps: 1:22:22, quedant vintè de la general i tercer de veterans. I especial felicitació per en Nil que va assolir el seu objectiu i ja és sub 1:30 amb un temps de 1:27:27.

Salut i bona setmana!

Aquí teniu la meva cursa d'ahir:

http://connect.garmin.com/activity/280247056

Resum de les vacances

Primer de tot dir que porto dues hores intentant corregir el format del text i fer que no surtin les paraules subratllades amb groc. Però com que n'estic fins els collons i no me'n surto, ho deixo així i bon vent i barca nova.

Acabo les tres setmanes de vacances amb la sensació de deixar la feina a mig fer. Podria dir que he fet un 75-80% del que pretenia.

He sortit entre tres i quatre cops per setmana, amb uns 15 kms de mitjana. Tot muntanya i principalment per les Gavarres, especialment per la zona del Puig Estela i Sant Miquel, on he descobert algun corriol nou, que m'ha permès allargar i fer més exigents els meus entrenaments. 

Si bé és cert que esperava fer alguna tirada d'uns 30 kms per preparar la Marató de Barcelona, no he passat de 18kms en cap dels casos. Però bé, suposo que amb l'experiència de les tres maratons que ja he fet (dues de Barcelona i la de l'Ardenya), amb la setmana que em queda per entrenar i la Mitja del Pla de l'Estany de demà passat, arribaré prou bé. Això sí, sense cap pretensió ni cap marca a batre. Ja ho dic sempre: Per una Marató que faig a l'any, vaig a gaudir i baixant de les quatre hores ja estaré content.

S'ha de dir, també, que aquestes vacances l'he liat força. Al Torneig de futbol Intercasteller ho vaig donar tot. Borratxo perdut, vaja... I tenint en compte que havia de fer bondat, això també m'ha perjudicat i ha restat algun dia d'entrenament. Però bé, les vacances són les vacances i tampoc em tancaré a casa i faré bondat. Al cap i a la fi no m'hi jugo res. A més, els de Running Hooligan ja ho tenim això: Ens va tant la festa com l'esport hahaha!

Ara sí, però, tanco la paradeta i em centro en els dos mesos que venen on m'esperen la Mitja del Pla de l'Estany, la Marató de Barcelona, la Romànic Extrem Vall de Bianya (Marató de muntanya) i la Cursa pel Cor de la Fageda de 25kms. El principal i únic objectiu de tot plegat és no sortir-ne lesionat. 

De totes les curses que venen, només m'estreno en la Romànic Extrem. De fet, és la primera edició. La de la Fageda tinc entès que aquest any allarguen el recorregut en 4 kms, i les dues d'asfalt, Banyoles i Barcelona, anar fent i mirar de no sortir-ne mal parat ja que aquest terreny em perjudica bastant. 

Per acabar, us deixo el perfil i l'enllaç a la pàgina de la Romànic Extrem:

http://turisme.wix.com/romanicextrem

Salut!

Aprovat just...

Tanco la setmana amb la sensació d'haver pogut fer quelcom més. No sé perquè, però córrer per Mataró em desmotiva bastant. Ho dic perquè he aprofitat per passar-hi uns dies i m'he dedicat a fer uns kms per aquí baix. 

Resumiré la setmana amb tres sortides: Dilluns, dimecres i divendres: 13+10+15kms respectivament. Una sortideta més no hagués estat malament, però la cosa ha quedat així. D'aquestes destacaria la sortida a Burriac amb en Sergi Clos. 10kms curts però intensos, dels quals 6 de pujada. Molt bon recorregut amb una pujada pleníssima de corriols força ferèstecs. Algun tram tècnic i algun trencacames de colló de mico. Personalment em quedar l'espina clavada de no haver fet tot el recorregut corrents, al fer un tros de pujadeta caminant que si arribo a saber la distància que feia, hagués tret forces d'on sigui per completar-la corrents. El tros que va del dolmen al castell, això sí, a marxa ràpida però caminant. És molt xungo...

Afegir les agulletes que arrosego per no haver estirat el divendres, després d'un tute impressionant baixant de Can Bruguera tot clavant un km a 03:35.

Res més a dir.

Salut i cames!