Preparatius per l'Ardenya

Aquestes últimes setmanes estic dedicant-les a entrenar pel que serà al meva primera prova de llarga distància en muntanya: La Marató de l'Ardenya de Santa Cristina d'Aro que es corre el proper 8 de desembre.

És cert que ho tinc força fomut per cardar-li canya la setmana que treballo de 20:00 a 08:00, havent de sortir a córrer després de treballar. Això fa que m'hagi saltat algun dia. És un gran sacrifici córrer després de treballar dotze hores i arribar a casa per posar-te a dormir, llevar-te i tornar a treballar. Però bé, he estat fent entrenaments més que dignes d'entre 15 i 20kms i una tirada de 30.

Suposo que la cursa serà un èxit i no em preocupen massa els 42kms perquè ja he fet un parell de maratons d'asfalt, tot i que no tenen res a veure.

Destacar l'entrenament nocturn de 22 kms del dissabte passat pels voltants de Can Bruguera acompanyat del meu amic i gran catacrack Sergi Clos, amb qui correré la Marató. Una autèntica màquina amb un ritme clavat al meu. Llàstima que visquem tant lluny... Cal dir que és un honor córrer amb el president de la UltraTrail Mataró

Ara em queden tres sortidetes i un dia de bici pel Carrilet entre Olot i Girona on espero que m'acompanyin en Subi i en Jordi, que té la bici abandonada. Vaia fiascu!! 

Res més. Deixo el perfil del meu proper repte.

Salut!

Cursa de la Ratafia

Diumenge passat vaig córrer la primera edició de la Cursa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. El recorregut constava de 25 kms per muntanya amb desnivells continus, i unes alçades mínima de 127 i màxima de 656msm. La cursa va estar molt bé tot i que pel meu gust varen faltar corriols. Diria que un 50% era pista. El resultat va ser força bo, marcant un temps de 2:46:22 i baixant de les tres hores que tenia pensades fer. Havia calculat un temps d'una mitja de muntanya de dificultat mitjana sumant-li 3 kms. Finalment vaig quedar en la 47ena posició de 163 paticipants de la cursa llarga.
El que em va agradar més de la cursa va ser sens dubte el bon ambient i les ganes de descobrir una zona en la que només havia corregut un parell de vegades en entrenaments de 10-12kms. El tram més divertit de la cursa va ser la pujada del km 16-17 amb una forta pendent d'aquelles que has de caminar i vigilar on poses el peu i a on realment mesures la teva força en pujada. També destacaria la baixada pel circuït de btt (jo diria que ho era), de després del castell de Farners. O sigui, el tram final de cursa que baixava fins el parc de Sant Salvador. I finalment destacaria la ratafia en els habituallaments (he de dir que en vaig beure) en honor a la cursa i la pròpia festa que celebrava el poble. He de dir que la ratafia és un bon "xute" per continuar correns.
També afegiré que la Roser va fer el recorregut de 10kms i aquesta vegada va clavar una de les seves millors curses.
Molt bona organització, habituallaments i botifarrada a l'arribada. A destacar l'ampolla de ratafia com a obsequi :)
L'any que ve, si podem, hi tornarem!

Primer tast de neu!!

Per fi ha començat la temporada de neu!! Si més no, la meva particular temporada. 

La veritat és que de la neu que va caure la setmana passada, en queda poca cosa per no dir res. Així que l'estació per estrenar temporada havia de ser la Masella i en concret el sector de Coma Oriola. És l'únic lloc on aguanta la neu, gràcies a les màquines i els canons, tot sigui dit. 

Així la cosa era ben senzilla i si bé la setmana passada l'opció hagués estat remuntar tot el possible amb raquetes, avui només quedava l'alternativa de remuntar les pistes per camí de terra.

Dit i fet!: Em planto a les 08:00 al pàrquing on deixo el cotxe i començo a tirar amunt amb l'snow penjat a l'esquena. 

La pujada no dura pas massa i és que només he de remuntar els prop de 200 metres que fa la pista de Coma Oriola. De fet, més amunt, la zona de la Tossa encara és totalment impracticable per la manca de neu. Tot i així es veu el gran treball que estan fent per poder obrir ben aviat i connectar amb el Pla de Masella pel Cap del Bosc, on els canons també funcionen a ple rendiment. Jo juraria que si els hi aguanten les temperatures i van produint i trepitjant la neu, obriran aquest cap de setmana.

Com deia, tiro amunt i em planto al cap del Bosc on tiro quatre fotos i contemplo el paisatge una estona sota un fred de justícia: -4ºC

Veient la impossibilitat de trobar neu més amunt, em canvio les botes i em disposo a fer la que serà la primera baixada de la temporada quan, com si fos per art de màgia, apareix una màquina que baixarà tota la pista de Coma Oriola i la deixarà en perfectes condicions, trepitjant tota la neu que els canons han estat tirant durant més de 12 hores i fins un minut abans. La veritat és que la pausa dels canons ha sigut un regal i m'ha permès gaudir d'una baixada que passarà a la història. Ho dic en serio: Feia temps que no gaudia tant i més tenint en compte l'ensurt que vaig tenir al Bastiments l'any passat. Ha sigut com començar de nou i recuperar la il·lusió per tornar a lliscar sobre la neu.

A tot això, el tio de la màquina deu haver flipat i més tenint en compte que l'esperava a dalt de tot per avisar-lo que jo estava a allà i no se'm tirés a sobre amb aquella bèstia. 

Com si estigués parlant d'un dia sencer, he enllestit l'aventura amb menys de dues hores. També he aprofitat per estrenar les ulleres les ulleres que vaig comprar-me a final de la passada temporada.
Ha sigut un encert pujar avui, que de fet és el primer dia que podia, i així he evitat el formiguer de "pijeras" amb snow que invadien aquesta part de l'estació el passat cap de setmana. O més ben dit, la part de baix de tot de la pista. Per sort, sense remuntadors no van gaire lluny...

Això és tot. 

Salut!

Comença la temporada!

Estic content i és que aquest any podré anar a la neu abans del que em pensava.

Aquesta nit ha caigut un bon paquet al Pirineu oriental i sembla ser que la Masella i Vallter han pillat de debò. Si bé és cert que ara pujaran les temperatures i tot quedarà en poca cosa, confio plenament en que la neu aguanti per sobre els 2.000 metres. Em baso en les prediccions a mitjà termini que faig amb els meus mitjans i totes les webs de meteorologia que recopilo en una carpeta com un bon malalt de neu.

Així doncs, dimarts que ve (dic dimarts perquè aquesta setmana treballo, que sinó...) estreno temporada!! No sé cap on tiraré. Dependrà del que quedi de neu. Però tot apunta que la Masella pot ser una bona opció ja que fa dies que estan produint neu i per molt malament que anés la cosa, sempre quedarà el que hagin pogut trepitjar de pista i em permeti gaudir d'una bona baixada. 

Com si ho estigués veient: Em planto a Coma Oriola, em calço les raquetes i em penjo l'snow a l'esquena, començo a tirar amunt fins a el Niu de l'Àliga i...

QUE COMENCI LA FESTA!!

Mitja mitja i la resta molt bé.

Tanco la setmana amb un cursa incompleta: La Mitja Marató de Puigcerdà.

Feia temps que esperava aquesta cursa, que finalment no he pogut acabar per un fort dolor al bessó esquerra, que m'ha fet plegar al km 13. Si bé és cert que podia haver continuat a un ritme més lent, vaig decidir no arriscar-me a arrossegar el dolor durant unes setmanes i haver de lamentar-me de no poder córrer. En resum, de no repetir el que m'ha passat un parell de vegades.

Aquesta és la primera vegada que abandono en una cursa i crec que definitivament deixaré l'asfalt de banda en excepcions com poden ser les mitges de Cambrils i el Pla de l'Estany o bé la Marató de Barcelona per ser cita anual obligada al meu calendari.

Res més a dir, doncs, de la Mitja de Puigcerdà. Tot i així, us la recomano pel paisatge i la poqueta gent que la corre, amb un límit de 300 participants.

La resta de la setmana la vaig completar amb dues sortides corrents per la muntanya, de 12 kms cadascuna i una amb btt destinada a descobrir nous camins per les Gavarres.

Afegir que el dia 12 vaig anar a fer la Marxa amb BTT de Porqueres, al Pla de l'Estany. Així com qui no vol al cosa, el vespre anterior vaig trucar al Christian i ens vam animar a fer-la. Finalment també s'hi va afegir en Ribot i junts vam optar per fer el circuït de 21kms. El llarg era de 35, diria. El terreny estava molt enfangat i relliscós pel que havia plogut el dia anterior. De fet, just acabar la prova, va caure la de la vida. Jo vaig tenir la sort d'arribar a temps, però n'hi ha d'altres que encara pedalaven mentre queia el cel.

La sorpresa va ser quedar força endavant i esgarrapar una 12a posició d'entre uns 90 participants del circuït petit.

En resum, que li he fotut força canya durant la setmana tot i no poder-la tancar com pretenia.

Potser em va passar que vaig arribar massa cansat a la Mitja? Potser m'hauria d'haver estalviat anar a Porqueres? 

La veritat és que m'ho he passat molt bé i això és el que compta. Total, no vaig a guanyar-hi calers.

Això sí, el millor de tot: El cap de setmana a la Cerdanya amb la Roser :)

Salut!

Amb ganes de Puigcerdà!!

La veritat és que avui no pensava escriure al bloc, però com que m'estic morint de ganes de fer la Mitja Marató de Puigcerdà, he decidit fer un petit resum de com ha anat la setmana i el que m'espera a partir de demà i fins diumenge que ve.

Com ja vaig comentar en l'anterior escrit, dilluns vaig fer un molt bon entrenament d'11kms per muntanya. Dijous també vaig sortir a fer la ruta "casa-feina" amb un resultat força trist, que confirma el meu mal estat per culpa de treballar de nit. Si bé és cert que em sento al 100% i no em costa fer bones tirades, em costa mantenir un bon ritme. A vegades em costa mantenir kms per sota de 4:40. En fi, l'any que ve, si torno a treballar de dia, espero tornar a fer aquells entrenaments on anava entre 4:10 i 4:20, en els que veia la clara possibilitat de baixar d'1:30:00 en mitja Marató.

Per acabar la setmana, ahir vaig sortir amb btt, fent un entrenament dels durs. Vaig pujar al santuari de la Mare de Déu dels Àngels des de Palol, per un camí ple de corriols, on provablement vaig haver de baixar de la bici una desena de vegades. La veritat és que se'm va fer força feixuc, però en arribar a els Àngels, les vistes de tota la província de Girona, van ser la millor recompensa a l'esforç. En total vaig fer dues horetes.

La setmana entrant m'esperen dos entrenaments corrents, on vull fer-ne un d'una tirada de 20 kms com a mínim, i un altre entrenament que provablement sigui amb bici. O sigui, sortir tres vegades. 

Per rematar la setmana m'espera una prova de les que em fa realment il·lusió: La Mitja Marató de Puigcerdà. Una mitja que no he fet mai, però que pinta molta guapa pel recorregut, que no és 100% pla, i pel paisatge. 

La veritat és que em conformaria en baixar d'1:40:00. Aquest doncs, és el meu objectiu, tenint en compte la meva forma i sabent que fa moltíssim que vaig consolidar el sub 1:40 i que les últimes mitges les vaig fer entre 1:35:00 i 1:32:00. Per mi, pujar d'1:40:00 seria un fracàs. Tanmateix, em fa especial il·lusió tornar a fer una prova de mitja distància en asfalt.

Us enllaço el vídeo promocional de la Mitja de Puigcerdà. 

http://www.youtube.com/watch?v=dM3qeMzXhLM&feature=player_embedded&noredirect=1

Per acabar, vull felicitar als Capgrossos per la magnífica actuació al Concurs d'enguany i sobretot pel 2d9fm!! El treball no m'ha permés ser-hi i m'he hagut de conformar en seguir-ho per la internet. Ens veiem a Girona el dia 28.

Salut!

Setmana irregular però satisfactòria :)

Ara que comencem setmana, faré una valoració del que vaig fer la setmana passada.

Puc dir que el primer tram de setmana va anar molt bé. Dilluns vaig estar tot el dia despert després de treballar dotze hores de nit. Vaig estar tot el dia fent cosetes per intentar no caure rendit. Al vespre vaig sortir amb la Roser a fer footing per la vall de Sant Daniel. 8kms al sac. 

Dimarts ens vam llevar ben d'hora i vam pujar cap a Vallter per fer el Gra de Fajol (2.706m). Ens hi va acompanyar en Subi, un company de feina meu. En principi hi voliem anar dijous, però com que el dimarts era l'únic dia que marcava sol, vam decidir canviar-ho. Això sí, fotia un fred de collons. La pujada molt maca i a bon ritme. Vam trobar moltíssims isards i algunes marmotes. Un cop al cim, ens vam fer unes fotos i vam baixar una miqueta per esmorzar al darrera d'unes roques i així evitar el vent glaçat que bufava. Després voliem pujar al Bastiments, però vam decidir deixar-ho per un altre dia pel vent i el fred que feia. Així, doncs, vam decidir baixar i anar a veure el naixement del riu Ter. 

Dimecres vaig fer una bona ruta de muntanya. Un bon entrenament pensant, ara sí, en les properes curses que m'esperen. Una volteta per les Gavarres, sortint de Girona i passant per Palol, Sant Miquel i Sant Daniel. 21kms.

Us deixo l'enllaç per si voleu veure la ruta

http://connect.garmin.com/activity/227041630

La segona part de la setmana va ser força horrorosa. Un passeig amb btt, dic un passeig perquè anava amb un noi que acaba de començar i em trencava el ritme cada dos per tres. Tot i fer 27kms, vam trigar la vida i miracles. És d'aquells dies que arribes a casa i et dóna la sensació de no haver fotut res. En fi, per oblidar.

Dissabte o diumenge tocava sortir a córrer de nou. Dissabte no vaig poder pel mal temps que va fer i per haver-me llevat a les cinc de la matinada i pujat fins a Bagà per veure la sortira de la Cavalls del Vent. A la tarda tenia actuació castellera a el Prat, tot i que al final es va fer al local d'assaig pel mal temps, després d'aquesta ja estava mort. Va ser arribar a casa mons pares i caure rendit en homenatge. Diumenge vaig anar a fer castells a Lleida, on vam fer la tripleta amb el 3 i 4 de 9 amb folre i el 5d8, acompanyat per un magnífic pilar de 6. No cal dir que tampoc vaig anar a córrer. El cap de setmana va ser prou estressant. Estava tant petat que em vaig quedar a dormir a Mataró.

Ahir, per acabar, sí que vaig sortir a córrer. Normalment mai vaig a córrer els dilluns que treballo, però el fet que m'hagués saltat els dies marcats i les ànsies d'anar-hi, em van fer decidir calçar-me les bambes i sortir a fer un vol. Vaig sortir des de la feina, a quarts de 7 de la tarda a descobrir uns camins amb un resultat prou bo. 11kms.
Si bé no vaig trobar la manera de no haver de creuar la perillosa NII pel mig per poder-me endinsar a les Gavarres, vaig descobrir un corriol que enllaça una pista per anar de Sant Daniel a Sant Miquel. Una altra manera, doncs, de pujar al Castell de Sant Miquel i alhora, una font d'inspiració per algun entrenament que faré la setmana que ve. 

Destacar, també, que per fi torno a tenir el Garmin!!

Salut!