Per fi ha començat la temporada de neu!! Si més no, la meva particular temporada.
La veritat és que de la neu que va caure la setmana passada, en queda poca cosa per no dir res. Així que l'estació per estrenar temporada havia de ser la Masella i en concret el sector de Coma Oriola. És l'únic lloc on aguanta la neu, gràcies a les màquines i els canons, tot sigui dit.
Així la cosa era ben senzilla i si bé la setmana passada l'opció hagués estat remuntar tot el possible amb raquetes, avui només quedava l'alternativa de remuntar les pistes per camí de terra.
Dit i fet!: Em planto a les 08:00 al pàrquing on deixo el cotxe i començo a tirar amunt amb l'snow penjat a l'esquena.
La pujada no dura pas massa i és que només he de remuntar els prop de 200 metres que fa la pista de Coma Oriola. De fet, més amunt, la zona de la Tossa encara és totalment impracticable per la manca de neu. Tot i així es veu el gran treball que estan fent per poder obrir ben aviat i connectar amb el Pla de Masella pel Cap del Bosc, on els canons també funcionen a ple rendiment. Jo juraria que si els hi aguanten les temperatures i van produint i trepitjant la neu, obriran aquest cap de setmana.
Com deia, tiro amunt i em planto al cap del Bosc on tiro quatre fotos i contemplo el paisatge una estona sota un fred de justícia: -4ºC
Veient la impossibilitat de trobar neu més amunt, em canvio les botes i em disposo a fer la que serà la primera baixada de la temporada quan, com si fos per art de màgia, apareix una màquina que baixarà tota la pista de Coma Oriola i la deixarà en perfectes condicions, trepitjant tota la neu que els canons han estat tirant durant més de 12 hores i fins un minut abans. La veritat és que la pausa dels canons ha sigut un regal i m'ha permès gaudir d'una baixada que passarà a la història. Ho dic en serio: Feia temps que no gaudia tant i més tenint en compte l'ensurt que vaig tenir al Bastiments l'any passat. Ha sigut com començar de nou i recuperar la il·lusió per tornar a lliscar sobre la neu.
A tot això, el tio de la màquina deu haver flipat i més tenint en compte que l'esperava a dalt de tot per avisar-lo que jo estava a allà i no se'm tirés a sobre amb aquella bèstia.
Com si estigués parlant d'un dia sencer, he enllestit l'aventura amb menys de dues hores. També he aprofitat per estrenar les ulleres les ulleres que vaig comprar-me a final de la passada temporada.
Ha sigut un encert pujar avui, que de fet és el primer dia que podia, i així he evitat el formiguer de "pijeras" amb snow que invadien aquesta part de l'estació el passat cap de setmana. O més ben dit, la part de baix de tot de la pista. Per sort, sense remuntadors no van gaire lluny...
Això és tot.
Salut!
