Setmana irregular però satisfactòria :)

Ara que comencem setmana, faré una valoració del que vaig fer la setmana passada.

Puc dir que el primer tram de setmana va anar molt bé. Dilluns vaig estar tot el dia despert després de treballar dotze hores de nit. Vaig estar tot el dia fent cosetes per intentar no caure rendit. Al vespre vaig sortir amb la Roser a fer footing per la vall de Sant Daniel. 8kms al sac. 

Dimarts ens vam llevar ben d'hora i vam pujar cap a Vallter per fer el Gra de Fajol (2.706m). Ens hi va acompanyar en Subi, un company de feina meu. En principi hi voliem anar dijous, però com que el dimarts era l'únic dia que marcava sol, vam decidir canviar-ho. Això sí, fotia un fred de collons. La pujada molt maca i a bon ritme. Vam trobar moltíssims isards i algunes marmotes. Un cop al cim, ens vam fer unes fotos i vam baixar una miqueta per esmorzar al darrera d'unes roques i així evitar el vent glaçat que bufava. Després voliem pujar al Bastiments, però vam decidir deixar-ho per un altre dia pel vent i el fred que feia. Així, doncs, vam decidir baixar i anar a veure el naixement del riu Ter. 

Dimecres vaig fer una bona ruta de muntanya. Un bon entrenament pensant, ara sí, en les properes curses que m'esperen. Una volteta per les Gavarres, sortint de Girona i passant per Palol, Sant Miquel i Sant Daniel. 21kms.

Us deixo l'enllaç per si voleu veure la ruta

http://connect.garmin.com/activity/227041630

La segona part de la setmana va ser força horrorosa. Un passeig amb btt, dic un passeig perquè anava amb un noi que acaba de començar i em trencava el ritme cada dos per tres. Tot i fer 27kms, vam trigar la vida i miracles. És d'aquells dies que arribes a casa i et dóna la sensació de no haver fotut res. En fi, per oblidar.

Dissabte o diumenge tocava sortir a córrer de nou. Dissabte no vaig poder pel mal temps que va fer i per haver-me llevat a les cinc de la matinada i pujat fins a Bagà per veure la sortira de la Cavalls del Vent. A la tarda tenia actuació castellera a el Prat, tot i que al final es va fer al local d'assaig pel mal temps, després d'aquesta ja estava mort. Va ser arribar a casa mons pares i caure rendit en homenatge. Diumenge vaig anar a fer castells a Lleida, on vam fer la tripleta amb el 3 i 4 de 9 amb folre i el 5d8, acompanyat per un magnífic pilar de 6. No cal dir que tampoc vaig anar a córrer. El cap de setmana va ser prou estressant. Estava tant petat que em vaig quedar a dormir a Mataró.

Ahir, per acabar, sí que vaig sortir a córrer. Normalment mai vaig a córrer els dilluns que treballo, però el fet que m'hagués saltat els dies marcats i les ànsies d'anar-hi, em van fer decidir calçar-me les bambes i sortir a fer un vol. Vaig sortir des de la feina, a quarts de 7 de la tarda a descobrir uns camins amb un resultat prou bo. 11kms.
Si bé no vaig trobar la manera de no haver de creuar la perillosa NII pel mig per poder-me endinsar a les Gavarres, vaig descobrir un corriol que enllaça una pista per anar de Sant Daniel a Sant Miquel. Una altra manera, doncs, de pujar al Castell de Sant Miquel i alhora, una font d'inspiració per algun entrenament que faré la setmana que ve. 

Destacar, també, que per fi torno a tenir el Garmin!!

Salut!

Cursa de Montjuïc

Enganxo la crònica que he fet pel bloc de Running Hooligan.

Només afegir que la setmana ha estat molt profitosa en el tema córrer. També vaig sortir amb bici el dimecres, però va esdevenir un fracàs perquè vaig punxar roda. Sort que va ser al tornar. Tot i així vaig haver de caminar un parell de kms ben bons fins arribar a la benzinera més propera i per posar aire i poder arribar al mecànic. Finalment vaig decidir canviar el pneumàtic ja que feia poc que havia tornat a punxar. Tot això em va passar perquè aquesta vegada no duia càmera de recanvi. Sort que no surto gaire lluny... A partir d'ara ja sé el que toca...

Aquí teniu la crònica de la Cursa de Montjuïc:

Avui hem anat a córrer la 1a Cursa del de Montjuïc de Girona en motiu de la festa major del barri. Una cursa de muntanya que prometia molt i que no ha decebut les nostres expectatives.

La cursa ha començat a les nou del matí del costat del castell de Montjuïc. Després d'un tros d'asfalt per sortir del barri, agafem el primer corriol per baixar a la vall de Sant Daniel, que seria el punt més baix de tot el recorregut sobre el km 2. A partir d'aquí hem anat fent una pujada força suau, en sentit Campdorà, fins agafar la cirereta de recorregut: una rampa d'infart. Una rampa d'aquelles de caminar. No hi havia ni cristu que s'atrevís amb ella. Dels 180 metres als 340 aprox, en poc més d'un km pelat. Pel que hem sentit, d'un 20% aproximadament. Ja a tocar de la part més alta del recorregut, fem un tros de puja i baixa força insignificant i ara sí, última pujada i arribem al castell de Sant Miquel amb unes vistes espectaculars del Baix Empordà, el Gironès i les muntanyes de la Selva i el Pirineu a la llunyania. Un cop al castell, ja estàvem a mig camí i pràcticament ens quedava un circuït de baixada per corriols que en alguns trams es convertien en baixades força perilloses. Perfecte per baixar a tope, això sí, sense treure l'ull de terra en cap moment. Tot molt guapo pel mig del bosc i algun tram de pista per aquells que tiren més per pla. Però pràcticament tota la baixada era corriols i camins ben estrets. Quan ja érem a baix de tot, a Sant Daniel, quedava repetir el primer tram de baixada, aquest cop per pujar, de nou, al barri de Montjuïc i encarar la recta final. Aquí és on començaven a fallar les forces si havies fet la cursa a tope. El tros final de carretera asfaltada ha sigut una mica matador i s'ha fet llarg. De totes maneres, s'ha d'entendre que la muntanya s'ha d'anar a buscar i no apareix per art de màgia després de la primera cantonada.

Un cop hem acabat la cursa, podies degustar un refresc i un bon entrepà. Molta varietat: Formatge, pernil salat, fuet, salsitxes, frankfurt... vaja, que podies escollir. També ens han donat una samarreta bastant guapa, d'un groc força cridaner, perfecte per sortir a córrer i que et puguin veure ara que comença a fer-se fosc força d'hora.

L'ambient ha estat genial i hem estat xerrant amb força gent. També hem conegut el noi que ha dissenyat el circuït i ens ha explicat que s'han sorprès de la gent que ha participat a la cursa. Esperaven una cinquantena de corredors i finalment han sigut 107.

Pel que fa al paper de l'equip, o sigui, el que hem fet nosaltres, ha sigut bastant destacable. Jo he esgarrapat un 13è lloc. Ho he donat totíssim, ho he patit molt. Al límit. La Roser ha arribat més tard, no sabem marques ni res perquè no portàvem rellotge, però vaja, també s'ho ha currat molt.

L'any que ve, si ens va bé pel tema del curro, la tornem a fer sí o sí. Ens ha encantat.

Felicitem a l'organització sense cap mena de dubte i sobretot al Gerard per haver-nos passat la info de la cursa i tot plegat.

Salut! 

-Cal dir que estic molt content perquè he estat preparant aquesta cursa i, per les meves possibilitats, he fet un molt bon resultat. 

Una Diada profitosa

Em llevo havent dormit dues hores, em vesteixo amb el primer que trobo, em calço les bambes i me'n vaig cap al camp del Girona, d'on surt la Marxa de la Diada. La veritat és que era més cursa que no pas marxa. Com que el camp queda al costat de casa, em permeto el luxe de sortir 20 minuts abans i arribar just per fer la inscripció i començar a córrer.
Aquesta vegada corro a nivell individual ja que em prenc la cursa com un simple entrenament.

Un circuït de 12 kms que em sabia de dalt a baix, ja que és per on he entrenat infinitat de vegades. Anada a Quart pel camí del Carrilet, tornada pel bosc de can Ferriol, camí del Carrilet i pujada a Palau, per acabar, de nou, al camp del Girona.

La veritat és que, tot i anar a la cursa amb poques forces i havent dormit el mínim, vaig fer una cursa perfecte gairebé al límit de les meves possibilitats. Després de la cursa van servir un bon esmorzar i ens van donar un número de la rifa de Nadal i una samarreta tècnica. Tot això per 5 euros. Gratis, doncs, tenint en compte que el número ja valia 5 euros.

Al migdia anem amb la Roser cap a Vilablareix on agafem un bus
per anar, com cada any, a la mani de Barcelona. Com que arribem aviat, anem a la Mostra d'Entitats que fan a l'Arc de Triomf i aprofitem per adquirir quatre cosetes. Comprem uns mitjons per anar a córrer i un gorro per la piscina a la gent                   de Mercatalà. Cal destacar el material esportiu de qualitat que fan. A veure si per Reis cau alguna coseta :)

Això és tot.

Desitjo que ben aviat puguem viure en una Catalunya lliure i les nostres seleccions puguin anar pel món competint de manera oficial.

INDEPENDÈNCIA!

Quatre cosetes i un bon esmorzar.

Una mica de resum de la setmana passada:

Tres entrenaments acceptables d'uns 12 kms per Llançà, Colera i Portbou.
Dilluns 27 vaig anar de Llançà fins a Colera seguint el Camí de Ronda i tot seguint el mar. Passo per Cap Ras, platges del Borró, Garbet, Canons i baixo cap a Colera per acabar a la Cala Rovellada. Aquest seria el millor entrenament de la setmana.
Dimecres i divendres faigs uns entrenaments bastant calcats. Dimecres asfalt pur. Surto de la Cala Rovellada per enfilar el Coll del Frare, baixo fins per la part de Portbou fins a túnel, passo pel túnel i vaig fins a Colera per la carretera. Mitja volta fins la Rovellada i s'ha acabat. En Roger m'acompanya en aquesta aventura.
Divendres, aquesta vegada amb en Jordi guapo, fem un entrenament similar tot i que fem una entrada a muntanya tot passant per Canons i arribem a una casa on hem de saltar una tanca per accedir a al carretera general. Nem tirant fins al túnel de Portbou i baixem a la Cala.
Diumenge arriba el plat fort amb a Marxa Popular de Flaçà on estreno samarreta de Running Hooligan. Tot un luxe :) Una marxa (que molts fèiem corrents) de 10 kms pels boscos dels voltants de Flaçà. Pistes i camins de terra, amb algun tram asfaltat amb nul·la dificultat. Desnivells mínims. El millor de tot, l'esmorzar amb carn a la brasa un cop acabada la prova. Bona opció per estirar les cames un diumenge al matí. La Roser, que aquesta vegada no corria, va tenir la paciència d'acompanyar-me a la cursa i tirar alguna foto.
Aquesta setmana toca treballar i sortir dijous i dissabte a fer la ruta de 10 kms "casa-tanatori".

Salut!

Ruta pel Pallars Sobirà.

Un petit resum de la ruta que vam fer la setmana passada pel Pallars Sobirà.

Sortim dimarts a de bon matí des de Mataró i arribem al migdia a l'aparcament de la Molinassa (Àreu), que és on deixem el cotxe per començar la ruta que ens duria a fer la Pica d'Estats i alguns altres cims.

Comencem a caminar i a guanyar desnivell per arribar a l'estany d'Estats que és on plantaríem tenda per passar-hi un parell de nits. 

El dimecres faríem tots els tresmils. Sortim no gaire d'hora, a quarts de deu, perquè tenim part de la pujada guanyada. A part, el dia es va llevar molt emboirat i vam haver d'esperar per començar l'ascens. Als volts del migdia arribem al primer tresmil, al Montacalm (3.077m). Tot i ser ple agost, fot un vent i un fred de colló de mico i anem ben abrigats. Fem la foto de rigor i marxem cap a la Pica (3.143m) on amb al cap d'una horeta. De camí a la Pica, passem pel Cap de la Coma de Riufred (3.040m). 

Un cop a la Pica, decidim no fer la Punta Gabarró, restant un tresmil a la ruta proposada. El vent ens fa decidir que millor ho deixem per un altre dia. Foto de rigor i cap al Verdaguer (3.125m). Aquí és on dinem, abans d'agafar el camí de tornada a la tenda.

Un altre tresmil que deixem per fer és el Sotllo. Quan passem pels seus peus, ho veiem massa amunt i estem força cansats.

Arribem a la tenda cap a les cinc de la tarda i completem la jornada amb un bany a l'estany.

El dijous ens llevem sobre les vuit, desmuntem tenda i ens posem a caminar cap al Baborte (2.938m). Aquest dia no faríem cap tremil, però va ser el dia que ens ho vam passar millor. Si més no a l'hora de fer un cim. Va ser un camí més agraït, lluny de la massificació humana que cada dia puja a la Pica. Només vam trobar un francès i una desena de persones que pujaven pel coll de Baborte fent diferents rutes. El dia era més calmat i permetia disfrutar de la muntanya.

A primera hora de la tarda arribem al refugi del Cinquantenari, que és no passem la penúltima nit. Passem la tarda pel llac de Baborte, on fem un bany i tornem al refugi on ha arribat un parella de maresmencs i un noi que viu Girona. La veritat és que ens ho passem molt bé. Molt bona gent. A la nit sortim tots plegats a veure les estrelles.

El divendres només queda la baixada fins el cotxe. És el primer dia que notem la calor. El descens del refugi a la cabana de Basello és vertiginós. La gent puja esbufegant. Amb dues hores i mitja ens plantem a l'aparcament. La nostra intenció és fer nit al Pla de Boet. Al cotxe hi deixem la brossa que hem fet durant la ruta. Després anem al refugi de Vallferrera a prendre una cerveseta. Ens claven tres euros per barba però agraïm el moment de frescor. Baixem al Pla on passem el dia i ens refresquem al riu. Al vespre plantem la tenda i passem la última nit força còmodes sobre una bona capa d'herba.

Dissabte, ben d'hora, diem adéu a la muntanya. Agafem el cotxe i baixem a Àreu on ens fotem un entrepà de bull que passarà a la història.

Salut!

Petit resum del mes de juliol i cap a la Pica.

El mes de juliol el completo amb la Cursa del Camí de Sirga de Mora d'Ebre, la Cursa Popular de Les Santes, i la Cursa a Pèl de Les Santes.

La Cursa del Camí de Sirga, una mitja de muntanya força tècnica i exigent, la corro amb en Roger i en Josu aprofitant que estic de vacances per les Terres de l'Ebre. La Roser i la Miriam fa un cursa més petita. 

La Cursa de Les Santes, sota una forta ressaca, amb forces companys de RH i la Cursa a Pèl, amb la Laia i demés habituals.

A principis d'Agost faig el meu primer i últim triatló (com a mínim fins que aprengui a nedar). Va ser a Portbou on faig un paper ben trist, abandonant a la prova de natació. Tot i així continuo amb la btt i el córrer. M'ho passo força bé tot i ser una prova per oblidar.

I ara cap a fer la Pica d'Estats amb la Roser i el Manel a fotre "l'indio". 

No sóc un home de cims, però segur que disfrutaré d'allò més. Serà el meu segon 3000.

Salut!!

Setmaneta de treball i poca cosa.

Doncs res, abans de marxar de vacances penjo un parell de fotos per recordar el que he fet en aquesta setmana de tanta i tanta calor. Dijous una sortideta corrents a les sis de la tarda amb un sol infernal i diumenge una ruta amb btt d'uns 15kms just abans d'anar a treballar.
No he fet gaire cosa perquè aquesta ha sigut la setmana de treball de 12 hores de nit, però em dono per satisfet per tot el que suposa no tenir temps i fer el possible per sortir a córrer o en bici.
Fins el 5 d'agost, que no torno a treballar, tindré temps per fer algunes curses i tornar a estar al 100%!!

Penjo una foto del dia que vaig sortir a córrer i una altra del que jo li dic la pista negra tant per córrer com per fer en bici. Tot i que aquesta foto no fa justícia de la dificultat de la baixada, prometo fer una entrada amb més fotos d'aquest tram, sobretot de la part de baix, per donar fe de que és impossible de baixar amb bici.

Salut!!