dissabte, 8 de juny del 2013

Com començar un bon cap de setmana

A vegades m'agradaria compartir totes les imatges que guardo al cap i totes les sensacions i felicitat d'un dia d'aquells en que córrer esdevé quelcom especial. 
Avui plou i el paisatge està genial. Pujant a Sant Miquel em trobo els camins relliscosos i plens de colors de la pròpia natura. No puc evitar parar i fotografiar les instantànies que vull compartir amb la gent que llegeixi el bloc. 
És un dia d'aquells que et lleves i necessites córrer. Un dia d'aquells que mires per la finestra i veus que no ha sortit el sol, que fa mal temps i que saps que si surts gaudiràs d'uns camins on pràcticament només hi seràs tu. 
Tornant cap a casa, passant pel Barri Vell, sé que avui serà un gran dia. Potser perquè tinc un bon pla, però sobretot perquè la sortida ha anat de conya. Finalment, quan arribo a casa em trobo una sorpresa: La Roser m'ha preparat unes torrades amb melmelada i un cafè amb llet: He triomfat!!

Salut!







diumenge, 19 de maig del 2013

Motxilla nova!!

La veritat és que de la Salomon Advanced Skin S-Lab 5 ja està tot dit. Per tant, no fotré de la tabarra perquè a ningú li deu interessar. De fet, la majoria de coses que escric no crec que interessin a la gent que algun vegada es digne a llegir aquest bloc. Això sempre ho he tingut ben clar, però per mi no deixa de ser un entreteniment i un lloc on expressar-me lliurement sense rebre ni esperar res a canvi. Bé, el cert és que a vegades em fa il·lusió que algú faci un comentari o que premi un trist "M'agrada". Ja he dit que no era la meva intenció fotre la tabarra, però ho he acabat fent en forma de reflexió totalment insignificant.
Dit això, em limitaré a destacar les bones sensacions que he notat amb la nova motxilla d'hidratació. I dic d'hidratació, perquè a part d'un litre i mig d'aigua no hi cap quasi res més: Les claus de casa, el mòbil, la cartera, un paquet de mocadors de paper per si tens una indisposició i a molt estirar, un paravent rebregat. És una motxilla tant minimalista que sembla que no portis res. M'explico: Saps que la portes posada, però no notes ni el rebot del dipòsit de l'aigua. Només faltaria que després de 140 "pepinus" notessis alguna incomoditat! L'estrena i prova de la motxilla la vaig fer en una sortida de 14kms per la muntanya. Tant en pla com amb corriols va de conya. La sensació és que la motxilla forma part del teu cos. O sigui, un 10 rotund! 
Ara ja només falta fotre-li canya de debò!!!
Salut!






dimarts, 14 de maig del 2013

Cursa pel Cor de la Fageda

Què puc dir de la Cursa pel Cor de la Fageda que no hagués dit les dues vegades que l'havia fet?
Sempre he dit que aquesta cursa és de les meves preferides. Enguany encara ho confirmo amb més raó. Un recorregut renovat, més dur i amb corriols molt guapos, sobretot el que baixava fins Santa Pau. Una cursa en la que ho vaig donar tot, quedant en 30na posició de 175 participants.
24 kms de tralla, plens de bones sensacions que em van tornar la motivació que havia perdut des de la Marató Romànic Extrem. 
Felicito a la gent del càmping la Fageda i especialment a la Montse i en Jose per tot plegat.
Propera prova: Cabrerès BTT - 26 de maig.

Salut!


dilluns, 6 de maig del 2013

Marxa Sua la gota d'Aiguaviva i quelcom més

Bona setmana per ser setmana de treball.
Dimecres vaig fer 12kms tot descobrint un nou recorregut pels voltants de Palol d'Onyar. Un parell de corriols nous força exigents que em serviran per fer variacions quan surti a córrer pels voltants de la feina. Fins ara tot era força monòton i havia de pujar cap a Sant Miquel per fer quelcom interessant. Així que no caldrà anar tant lluny. A l'estiu m'anirà de conya perquè fent 10-12kms podré rebentar-me de debò.
Divendres vaig fer una voltera amb btt per Girona, Sant Miquel i Palol, per acabar a la feina i entrar a treballar. 
Finalment la setmana l'he acabat amb una cirereta inesperada. He fet una cursa d'empalmada. Si bé havia mirat l'opció de fer la Mitja de Girona, que no em motivava gaire i apart havia fet tard per inscriure'm, vaig optar per fer la Marxa Popular Sua la gota d'Aiguaviva. Així que em vaig permetre el luxe de plegar una hora abans, a les 07:00, i anar a Aiguaviva a fer aquesta marxa, que es podia fer com volguessis: Caminant, corrents, en bici... 
Un recorregut força atractiu pels boscos d'Aiguaviva i Vilablareix que transcorria per pista en un la seva immensa majoria. L'únic que no em va agradar va ser el tram asfaltat de l'esglèsia de Vilablareix fins l'encreuament a Sant Roc. Va ser un km de pujada matador i desagraït. Però bé, la resta perfecte. 
La sortida de la marxa era lliure. Més o menys de 07:30 a 08:00. Jo vaig sortir a les 08:50 i vaig anar passant a tothom. Diria que el 80% dels participants la feia caminant. Sobre el km 4 vaig passar la última persona, un corredor, i a partir d'aquí vaig anar completament sol i quan vaig arribar no hi havia ni mitja dotzena de persones que havien fet el recorregut petit, de 8 kms.
En resum: No era una cursa de muntanya ni res que se li assemblés i el desnivell era molt suau. Es podia fer fundint-la i suar-la, com el nom de la marxa indica.
Per 6€ una samarreta i un entrepà de botifarra d'una qualitat excel·lent. En serio. I uns porrons de vi per fer-ho més autèntic. Felicito a la organització per fer-ho tot tant senzill i alhora tant atractiu. Aquestes curses, marxes o com vulguis dir-li, són les que m'agraden. Lluny de massificacions i lluny que costar-te 20€ per una ampolleta d'aigua i una samarreta d'una qualitat insultant.
Aquesta setmana m'ha servit com a prèvia de la Cursa pel Cor de la Fageda, que correré el proper dissabte i que en aquesta edició endureix i allarga el seu recorregut fins els 24kms. Aquest any la corro per tercera vegada. Només m'he saltat la primera edició. És una  de les meves curses preferides. Enguany, però, la faré més amb la calma ja que no arribo al 100% i no he fet uns entrenaments específics per aquesta distància i recorregut. També he de tenir en compte que vinc de dues maratons en un mes i mig i d'un descans de quasi tres setmanes sense fotre brot.
Apa!, res més.

Salut i gas!!


dimarts, 16 d’abril del 2013

Breu resum de la setmana passada

Breu resum de la setmana passada: Excursió al Santuari del Àngels, dues sortides amb btt a Sant Miquel i actuació castellera

Salut!






dilluns, 8 d’abril del 2013

Romànic Extrem la Vall de Bianya

Segona marató de muntanya al sac, amb la impressió que aquest és el meu sostre de kms, sigui amb asfalt o amb muntanya.
Ho dic perquè ha sigut una cursa dura de collons. Ha començat amb força fred, prop dels zero graus i amb un terrenys fangós a més no poder. Tothom ha coincidit en lo del fang. He acabat fartíssim d'esquivar bassals o de posar-hi el peu al mig. Però bé, una cursa també és maca per això, perquè hagis de superar les dificultats i t'hagis de superar a tu mateix. Sinó, queda't a casa.
La veritat és que em plantava a l'Hostalnou de Bianya anant massa de sobrat i subestimant un recorregut que en principi no presentava un desnivell o unes alçades que fessin posar la pell de gallina. Error! Per començar, puc dir que bona part dels primers 5kms eren per fer-los a peu. Després no sabria fer una descripció de la cursa perquè sincerament, les baixades i els trams fangosos van fer que arribés a la mitja marató amb la sensació d'haver fet la marató sencera. Es va fer etern. A l'habituallament del camió (num.4) era pell. Pensava que no acabava. Notava que em costava molt seguir corrents i tenia els bessons carregadíssims. Però bé, vaig pensar que una marató tampoc és el pitjor del món i vaig pensar que sóc una merda al costat de la penya que fa ultres i que no podia ser que m'acollonís davant d'una distància que ja havia fet en quatre ocasions. Del km 22 al 30 va ser un suplici. Va ser tant que vaig decidir treure'm el Garmin i penjar-lo al darrere de la motxilla, lluny de la vista. I mira, com si fos un miracle de Déu, va ser deixar d'obsessionar-me amb el rellotge i recuperar les forces que havia perdut 8kms enrere. A partir del 30, més o menys, va començar una baixada ben maca per corriols i aquí tornava a anar a tope, notant el dolor a les cames, però intentant passar d'ell. I així va ser: els kms finals de la cursa van ser de superació personal. De saber que estava carregat com una mala cosa però que cada vegada tenia l'arribada més a prop. El fet de fer un grupet als últims 5kms em va ajudar moltíssim. Tothom coincidia en el mateix: Una marató exigent, trenca-cames i amb un suplement de duresa molt important anomenat fang. 
Finalment creuava la meta amb un temps de 05:50:08 i quedant sobre la mitja taula (91) contant els abandonaments, que en serien una vintena. Però bé, no té gaire importància això.
Si bé ahir deia que l'any que ve no la tornaria a fer, avui dic que sí. Dic que sí per moltes coses però principalment per la més important: Per la organització impressionat i el tracte rebut en tot moment. Els habituallaments de 10, el marcatge de 10, el muntange post-cursa de 10... en fi, felicitats per tot plegat. I què carai!: El fang de 10!!, que sense ell no hi hagués hagut la mateixa emoció.
No voldria acabar sense fer referència a la bellesa del recorregut, per les seves esglésies romàniques, la comarca de la Garrotxa, els Pirineus nevats...
També vull agrair la companyia d'en Sergi durant tota la jornada. Un crack!!

Salut i bona recuperació!



dijous, 4 d’abril del 2013

Diumenge a mort!!

Diumenge tinc una gran cursa: La Romànic Extrem Vall de Bianya. Una cursa que celebra la seva primera edició i per tant, que presenta moltes sorpreses.
Una marató de muntanya amb 2000m +, que en principi presenta un recorregut força assequible tot i que mirant el relleu, promet ser força trenca-cames.
Les fotos del que ens trobarem durant el recorregut parlen per si soles: Paisatges impressionants!


En principi hi arribo amb força bona forma tot i que crec que m'han faltat dos o tres entrenaments. Però vaja, amb la calma i anar fent...  El que no m'ha agradat gens ha sigut l'entrenament de 16kms d'ahir on vaig notar-me molt carregat de cames a partir del km 13. Suposo (o com a mínim prefereixo pensar) que va ser el fet del cansament de la feina o del del dia tant feixuc que feia.
En fi, diumenge sí o sí, A DONAR-HO TOT!!